dilluns, 27 de maig de 2019

VOCAL DE MESA (per accident)

La meva experiència com a vocal d’una mesa electoral, ara que només me’n queda la “ressaca” de l’endemà, diré que ha estat una barreja d’emocions contradictòries i desconegudes per mi. No estic acostumada a treballar sota pressió ni sostenir el pes d’una responsabilitat tant gran. L’estrès que vaig patir era considerable, tenint en compte que tenia el futur en forma de paperetes a les meves mans. La por a equivocar-me va ser el més complicat per mi, no hi havia marge d’error, i les mirades espectants i impacients dels veïns del poble em feien tremolar com una fulla durant l’escrutini, intentava mostrar-me ferma i segura de mi mateixa dissimulant el nerviosisme que em provocaven. No m’agrada ser el centre d’atenció, sóc la discreció personificada, sempre intento passar desapercebuda, i el fet de sentir-me observada com si estés dalt d’un escenari em va fer trontollar. M’havia tocat de suplent i malauradament em vaig haver de quedar, no estava preparada i em va costar assimilar que havia d’estar quinze hores (o més) allà tancada, a part de que no hi comptava i ja tenia el dia planificat en família. Vaig haver de fer un gran esforç per no posar-me a plorar en avisar al meu marit.
Poc a poc em vaig anar adaptant a la tònica de la jornada, tot i que els nervis em van tancar l’estómac i gairebé no vaig menjar en tot el dia.
El millor van ser els companys de mesa, la complicitat es va instaurar des del primer minut tot i que no els coneixia, formàvem un bon tàndem, treballant colze a colze. Fins i tot, en algunes estones (poques) que els votants ens donaven un respir, ens permetíem el luxe de fer alguna broma i riure per destensar l’ambient, moments molt agraïts per mi que m’ajudaven a relaxar-me. La rivalitat i tensió entre els dos partits que es jugaven l’alcaldia era evident, si bé no hi va haver cap incident, es tractaven amb certa indiferència. 
El dia va ser llarg i dur, però em quedo amb la part bona, i haver pogut conèixer en primera persona la “democràcia” des del seu interior també té el seu “què”
Em pregunto que (des de la ignorància) estant a l’era digital i que avui dia tot està informatitzat, com és que encara les votacions, escrutini etc. es fan manualment, utilitzant tones de paper i despeses inútilment, podent facilitar aquesta tasca, tant als partits, junta electoral, ajuntaments, així com als mateixos votants; des del meu punt de vista, aquest sistema està obsolet, però en fi...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada