Em cansa haver d’anar al darrera d’aquella gent, que no es pren la molèstia de dedicar-me una estona del seu temps. L’amistat és massa valuosa per regalar-li a qui no la sap apreciar ni respectar, no val la pena conservar-la si està basada en el silenci, sense que es mostri el més mínim interès cap a la meva persona. Sense rencors, amb la consciència tranquil.la i la dignitat intacta, els deixaré enrera. Em quedaré amb els que es volen quedar, la resta formarà part d’un passat que sempre duré a la memòria. Les amistats vénen i van, són un trànsit imparable, i qui sap... potser vindran altres circumstàncies que facin que ens trobem de nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada