Estàs fet
del gel que em crema les mans
i es desfà entre els meus dits
desapareixent davant dels ulls
com un fals miratge.
Un dia vas ser
el foc de la meva inspiració
avivat pel teu anhel.
Avui només ets
les guspires del record
d'un llibre ja llegit
el rastre d'un sentiment borrós.
Ara sóc
invisible als teus ulls
talvegada no em saps veure
però aquí estic
bategant amb força.
A foc lent ens anirem apagant
ofegats en el silenci
i sense un bri d'alè a la pell
la brisa de l'oblit
s'endurà les darreres cendres.
Vam ser el joc
on tots dos vam perdre
o qui sap...
potser vam guanyar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada