SON PROFUND

Se'm van apagar les lletres, el vent se'm va emportar l'últim mot, i la inspiració s'ha assecat dins meu, ara els meus dits paralitzats ja no faran sentir la meva veu, no seràn el reflex dels meus sentiments, la mudesa m'embolcalla, m'adormo, entro en un espiral dins d'un son profund, esperant que els somnis em vinguin a buscar, però la foscor més absoluta és la que se m'endú en un abisme on ja no en puc escapar, en diuen la mort, i tota jo desapareixo, ara només en queden les meves lletres que vaig escriure, són les guspires del que un dia vaig ser...