TIMIDESA

La timidesa és quelcom que no es pot controlar, ni amagar, als ulls queda reflectida sense poder-la dissimular, la mirada ens delata, al somriure també en queda el seu rastre. Tenim el sentit del ridícul un pèl massa afinat, per dir-ho d'alguna manera. De vegades aquesta timidesa ens pot traïcionar i confondres amb fredor, antipatia o tristesa, si més no, les persones tímides som de les més carinyoses si fas mèrits perquè et deixem coneixe'ns i entrar al nostre senzill món, i perquè no, som divertides i tot, una cosa no treu l'altre. Som sensibles i fortes a la vegada, no fem mai un pas sense valorar els pros i els contres, observem des de la distància, i si no ho veien clar abandonem. No parlem per parlar, i si ho fem, és sempre des del cor.
Sense generalitzar, que no tots som iguals, cadascú té el seu caràcter, en el meu cas en considero un "defecte de fàbrica" la vergonya m'ha frenat en diverses ocasions, qui sap, talvegada hauria arribat més lluny, o hauria fet més coses, però la timidesa no m'ho ha permès. 
Sovint ens quedem en segon pla, malauradament els més agosarats ens acostumen a fer ombra, no gosem fer un pas sense assegurar el camí per por a fracassar, i podem ser contradictòris, perquè malgrat estar envoltats de pors, no tenim por a lluitar pel què creiem o pels qui estimem.