Molta gent "em i es" pregunta per què no he fet una presentació del meu llibre "Instinto de superación" per què no m´he mogut per promocionar-lo, per què per què i perquè... massa "perquès" La resposta és molt senzilla, jo sóc com sóc, una persona a la que no agrada ser el centre d´atenció, no m´agrada que em mirin, em fa pànic parlar en públic, com una mena de "pànic escènic" podriem dir. Escruire aquest llibre va ser un repte personal, publicar-lo senzillament un somni... Sóc molt vergonyosa, la meva timidesa fa que em limiti a mi mateixa, que no ho doni tot, que m´amagui, sóc de les que prefereix passar desapercebuda, jo no he heretat la "vena artística" del meu pare que s´ha passat bona part de la seva vida a dalt de l´escenari fent teatre, amb un grup amateur del poble, però ja els agradaria molts dels actors de sèries de televisió tenir el talent del meu pare. Jo no, aquest talent no se m´ha donat a mi...
La vida, tal com jo l´entenc, és una història amb un repartiment de papers fets a mida per cadascú de nosaltres, a uns els toca fer de bons, a d´altres el de dolents etc. Som nosaltres els qui decidim com dur-lo a terme, la nostra tasca és anar seguint el guió fins arribar al nostre destí. Jo, de vegades crec que el paper que se m´ha donat a la vida em va massa gran. És tant difícil seguir el camí correcte quan n´hi ha tants per triar, és tant desesperant veure com se t´escapa de les mans allò que creies tenir sota control, és tant complicat decidir com actuar en una situación extrema. M´agradaria poder amagar-me quan hi ha tormenta, quan la tempesta de la vida cau sobre el meu cap i no tinc on refugiar-me, quan m´ofega el mar de problemas que están destinats a mi, quan no sé estar a l´alçada del paper que se m´ha donat en aquesta vida, tot el que vull és amagar-me, refugiar-me en un lloc segur fins que la calma torni...
Ser sense existir Sentir-te sense tocar-te ni tant sols tenir-te Imaginar-te sense veure´t Et vas fer fum abans de tocar-te Però el teu record Existeix en mi...
Guarda´t els petons per quan caigui la nit T´esperaré al meu costat del llit perquè omplis de tendresa tots els meus sentits
Somiar-te no és tenir-te és imaginar-te una imatge borrosa una ombra un reflex llunyà del que ets del que pots ser del que seria veure´t...
Vagant la mirada per la finestra buscava sentit a la seva vida intentant que l´empremta del passat no sembrés la incertesa al seu futur
Els poemes que ell escrivia duien el seu nom Ella captava l´essència d´aquell amor impegnat en cada lletra però mai va arribar a saber que tots aquells poemes eren per ella...
Buscaré la teva mirada entre la gent Et buscaré entre les boires dels meus somnis Dóna´m una nit més per somiar-te Els meus llençols encara criden el teu nom...
La vida no s´atura Punt i final per uns Punt i seguit pels que es queden Dels que marxen Només ens quedarà el record Que perdurarà per sempre dins al nostre cor...
No sé perquè em vesteixo si em despullen els teus ulls No sé perquè m´adormo si em desperten els teus llavis No sé perquè em trobo si em perdo pel teu cos
