dilluns, 4 de febrer de 2019

INFÀNCIA ROBADA

No dóno crèdit escoltant l’esfereïdor testimoni d’una víctima d’abusos sexuals, un home que deu fregar la cinquantena, que per fi trenca el silenci després d’anys de callar l’horror que va viure quan era petit. L’agresor era el mossèn del poble, que va abusar sexualment d’ell i d’altres nens impunement durant més d’una dècada. En aquest text em centraré en la reacció dels seus pares, que és el què m’ha impactat i sobretot, el què m’ha indignat més.
Els pares catòlics, creients i practicants, freqüentaven l’església, i quan el nen es mostrava reticent a acompanyar-los a missa, els pares van demanar-li el perquè, quan va explicar el què el mossèn li feia, els seus pares van mirar cap a l’altre banda fent cas omís dels fets, normalitzant i eludint la gravetat de la situació desagradable en que es trobava el nen, encobrint així, el delicte del mossèn i sent, amb el seu silenci, còmplices d’un salvatge sense escrúpols fastigós que va robar la infància al seu fill, un nen innocent, espantat i confós amb tot allò que li estava passant.
La comesa més important dels pares, és protegir als seus fills, de qualsevol perill o amenaça, jo donaria la vida per les meves filles, com els meus pares la donarien per mi i pels meus germans, i no puc entendre quina mena de monstres eren aquests pares que permetien que es cometés tal aberració amb el seu propi fill. 
M’horroritza pensar, que com ell, molts altres nens van haver de passar pel mateix infern, i que al poble era un “secret a veus” i jo em pregunto... Per què ningú ho va denunciar? PER QUÈ? I no em val l’excusa “eren altres temps” o “el poble era molt conservador” perquè ni en aquests temps ni en d’altres, aquests actes fastigosos no s’haurien de permetre, i si es donés el cas, castigar als culpables severament i no mirar cap a l’altre banda com es va fer en el seu moment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada