dimarts, 19 de febrer de 2019

EL GOS

Avui he acompanyat a la mama al banc, volia posar la llibreta d’estalvis al dia i pel caixer automàtic no se’n refia, jo li he dit que és més fàcil i ràpid, però és més tossuda que una mula (ric) i ens hem hagut d’esperar uns vint minuts a la cua fins que ens ha arribat el torn. Mentre esperaven sentades en unes cadires una mica incòmodes, ha entrat una senyora d’uns seixanta anys, amb un gos de mida mitjana, semblava jovenet, color marró clar, preciós, no puc identificar la raça ja que no hi entenc gaire. La qüestió és que la senyora l’ha lligat al carret de la compra que duia i ha anat a fer cua en un altre banda de l’oficina deixant-lo sol just davant nostre, no podia deixar de mirar-lo, ha estat uns deu minuts totalment quiet, mirant cap on havia marxat la seva mestressa i movent les orelletes, de tant en tant aixecava lleugerament les potetes de davant, si més no, en cap moment ha bordat o fet algun moviment que pogués molestar, quina delícia i quanta tendresa m’ha despertat, tenia moltes ganes d’acaronar-lo, la veritat és que m’he quedat amb les ganes.
Adoro aquells petits moments, que et deixen grans sensacions...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada