les engrunes
del nostre temps
esgarrapant petits instants,
podíem jugar plegats
en la ceguesa
de la llunyania,
ens vàrem tocar
amb les puntes dels dits
desprenent guspires,
i avui
que sense voler
em perdut les paraules
en mig del silenci
et tanco amb clau
en un racó del cor,
ara només queden
les engrunes dels records
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada