dimarts, 11 d’octubre del 2016

TINC UN ADÈU PER TU

Tinc un adéu per tu a la punta de la llengua,
no el deixo sortir, tanco la boca, apreto els llavis ben fort, ben serrats perquè no se m'escapi, però no sé quan de temps seré capaç de retenir-lo, el seu gust és amargant, de textura aspra que em provoca dolor. Tinc un adéu per tu a la punta de la llengua, que em buidarà el cor i m'omplirà els ulls de llàgrimes, mentres les meves passes s'allunyen de les teves.
Tinc un adéu per tu a la punta de la llengua, que em ferirà l'ànima, però sé que el temps farà de la cicatriu un record i del record un somriure.

Tinc un adéu per tu...




5 comentaris:

  1. Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. També hi ha adéus de tornada enquistats a la llengua d'aquells que els han rebut primer, tant o més aspres i amargants, i igualment desitjant trobar la llibertat.

      Elimina