Pensaments en veu alta i altres històries, que només jo sé si són realitat o ficció, escric entre somnis desperts i realitats adormides...
diumenge, 30 d’octubre del 2016
SENSACIONS
La tempesta va enfosquir el dia, ella caminava sota la pluja torrencial, sense l'aixopluc d'un praigua, es deixava amarar per aquell moment que li regalava un esclat d'olors i sensacions, on només hi cabia ella. Els llamps il.luminaven el camí i els espetecs dels trons interrumpien el so dels seus talons. Alçà la mirada un instant i va veure unes cortines que es bellugaven sota les mans d'uns ulls tafaners. Va somriure, i seguí caninant sota la pluja, anava xopa, però era feliç...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada