dimarts, 4 d’octubre de 2016

NOMÉS LLETRES

Les lletres em deixen els sentiments al descobert, no em calen llàgrimes perquè em deformen quan em miro al mirall, només necessito uns dits per explicar com em sento, només lletres que surten sense voler, somnis a les mans que els meus dits fan esclatar a mil bocins. No em prenc la vida al peu de la lletra, ni llegeixo la lletra petita. Camino buscant el sol els dies de pluja, escolto atenta el què em vol dir la música quan el silenci em pren. Escric el que callo, escric el que penso, penso el que escric i el que callo. Les lletres m'acompanyen en la solitud i em diuen el que ningú em diu... que continuï cap a la claror malgrat la foscor.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada