dijous, 29 de setembre de 2016

SENSE RUMB

Camino sense rumb, em deixo endur a mercè de la marea de la vida, les agulles del meu rellotge s'encallen en el temps per uns segons, i amb els ulls ben oberts, com un nen, observo embadalida les tonalitats de colors que m'envolten, dels verds intensos als blaus, rosats i vermellosos, dels grisos clars als negres.
Els anys escriuen la meva història al paper en blanc, que es va omplint de lletres i experiències. Miro enrera, respiro fons, paro orella per no perdre'm cap detall, segueixo navegant i espero... 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada