Tu, ets la font dels meus desitjos amagats en un món que es desfà a les meves mans quan et sento.
Tu, ets l'ombra a les nits que em provoca un plor de buidor quan no hi ets, una abraçada que desapareix en obrir els ulls.
Tu, ets l'aigua que llisca entre els meus dits i no em calma la set.
Tu, ets la fina línia entre el bo i el dolent, fregant el cel i l'infern.
Tu, ets un sentiment desconegut en mig de la confusió, una bogeria en silenci.
Tu, ets la meva racció de xocolata negra, dolça i amarga a la vegada.
Tu, ets a l'altre banda del mirall, ets una il.lusió, un miratge, tu ets l'alegria i la tristesa.
I tan sols tu, ets la tempesta dins del meu sol...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada