ADÉU

Va marxar de puntetes, sense fer soroll, sense mirar enrere, amb les butxaques plenes, una d'elles forada on hi anava guardant les decepcions, que s'anaven perdent pel camí i es feien fum abans de tocar a terra. L'altre era ben plena, de somnis, somriures, alegries i bons amics. No necessitava que l'entenguessin, només que li fessin costat.
Ell, des de la distància, la veia allunyar-se lentament, sense poder fer res per aturar-la...