GENT

                                             

"Aquest relat se´m va acudir a la cua kilomètrica del "super" un dissabte a mig matí a primers de mes. Veient passar a la gent, observant els detalls de cadascú, fixant-me en el seu posat, la mirada, la manera de parlar, amb un cop d´ull ràpid he trobat diferents tipos de persones. Aveure si t´agrada..."


No sé si t´hi has fixat, segur que si, que hi ha gent de tota mena, de tots colors podriem dir...

Gent que va de sobrada, són aquells que fan "rabieta" perquè et miren per sobre l´espatlla, que es pensen que són ves a saber què o qui, que s´escolta quan parla convençuts de que allò que diuen és interessant, que tenen raó, i no els hi portis la contraria, no ho facis mai...!

També hi ha aquells qui intenten passar desapercebuts, no els agrada destacar ni fer-se notar i mai sota cap concepte cridar l´atenció, en definitiva, van fent sense que ningú els presti massa atenció.

Hi ha aquells que viuen per amargar la vida als altres, buscant qualsevol excusa per donar pel sac sense miraments, d´aquests n´hi ha una colla, t´ho dic jo... 

Per sort, també hi ha aquells que si està a les seves mans t´ajudaràn sense pensar-s´ho ni demanar-te res a canvi, simplement els fa feliços donar-te un cop de mà, també n´hi ha molts...

Ara bé...

És curiós com dos germans, fruit del mateix ventre, mateixa mare, mateix pare... criats igual... poden arribar a ser tant diferents.
Un germà és humild, honest, treballador... un bon jan, com diem els catalans a una persona que destaca per la seva bondat. Sempre mirant pels altres abans que per ell, intentant ajudar amb el que pot sense segones intencions, sortosament ell és així...
L´altre germà és arrogant, cregut, egoista, que no té cap problema en aixecar-te la veu o fins i tot la mà si li dius les veritats que no li agrada sentir, amb un cop de puny a la taula (si tens sort) posa fi a una conversa que no li agrada o no li interessa, mal carat i desafiant, antipàtic i desagradable... tot tot el que no m´agradaria ser i soposo que a tu tampoc.

Per últim, i no per això menys important, si no tot el contrari, hi ha la gent riallera, que no perden el somriure per res del món, que sempre tenen una paraula amable, dolça, que et fan sentir bé fins i tot quan les coses no van com tu vols, elles tenen el do d´arrancar-te un somriure quan més ho necessites, que et fan costat i no pregunten...
De vegades quan estem tristos el que menys necessitem és que ens facin preguntes...
"Els ulls tristos no necessiten preguntes, necessiten abraçades" una frase que he llegit molt i m'agrada força.

Les persones portem una "etiqueta" penjada, 
n´hi ha que es veu d´un hora lluny, com les ofertes del super, en vermell i lletra grossa amb majúscules que es vegi bé...
D´altres la porten amagada, com el preu de aquell anell que tan t´agrada al aparador d´una joieria, que fins que no hi entres no pots veure´li el preu. Potser son pitjors perquè no els veus venir.

I tu, quina etiqueta portes?