UN BON DIA...

                                          

Un bon dia et despertes i t´adones que la teva vida ha arribat a la meitat del camí. Ja no ets aquella nena que jugaba a nines a la seva habitació de color de rosa, que s´amagava a l´hora d´anar a
l´escola, que corria pels carrers del poble, jugava pilota, o anava amb "bici"gairebé sempre amb els genolls pelats, o a la piscina amb les seves amigues tots els estius.

Ja no ets aquella adolescent que no sap cap on tirar, no sap on anirà a parar la seva vida, que es troba perduda, sense rumb...

O aquella noia de vint i pocs, esbojerrada, que surtia de festa els dissabtes a la nit, sempre amb una copa a la mà i una cigarreta entre els dits...

No, ja no ho ets...

De sobte, un bon dia et despertes i et trobes un home dormint al teu llit, criatures dormint a l´habitació del costat, i per descomptat, no podia faltar: una "hipoteca" que no saps encara si la podràs acabar de pagar, acompanyada de factures i un castell inmens de despeses.

Realment ets on vols? Has trobat el que buscaves? Moltes preguntes et ballen pel cap, preguntes sense resposta. I la gran pregunta: Ets feliç?

Quan miro enrrera, penso que potser si que he fet tot el que volia, he viatjat, he sortit de farra tot el que he volgut i més; he viscut a l´estranger, a Alemanya i a Irlanda concretament, va ser una experiència única, vaig passar mals moments, si, però em quedo amb els bons que van ser la majoria. La gent fantàstica que vaig conèixer,  gent que em va fer riure, i també, per què no dir-ho, gent que em va fer plorar.

Fent balaç del que he viscut aquests quaranta anys, puc dir que no em puc queixar; he tingut fills, he escrit un llibre i he plantat un arbre, diuen que si fas aquestes tres coses ja ho has fet tot, tot i que jo discrepo amb aquesta teoria, hi ha moltes més coses...

En fi, la meva vida no ha estat per tirar coets, ni una bassa d'oli, però tinc una bona familia, amics... bé, més aviat coneguts, d´aquests en tinc per donar i per vendre; els amics de debò, aquells que sempre hi son, aquells que no et fallen mai, que et treuen un somriure quan menys ganes en tens, que et fan sentir especial, d'aquests crec que amb un parell de mans en tinc prou per contar-los, de fet, potser em sobren dits i tot..