dijous, 24 d’abril del 2014

LA FORÇA DE LA LLUM


Aquella llum que venia de la finestra de la seva habitació va fer despertar-la del son profunt en que es trobava feia dies, no hi sentia, no hi veia, encara tenia un fil de vida apunt de trencar-se, però podia notar l´escalfor de la seva filla al costat del seu llit adormida en aquella cadira. Ara podia veure-la , podia escoltar la seva respiració.
Ella es va aixecar amb compte de no despertar-la, li va besar la mà, i va anar cap a la llum, descalça i amb pas ferm, quasi sense tocar el terra, feia molts dies que no podia caminar però aquella llum li va donar les forces necessaries per fer-ho.
Podia sentir unes veus que la cridaven, unes veus dolces...
Sabia que la mort l´havia vingut a buscar i no s´hi va oposar, era el seu torn, la seva hora havia arribat i el seu marit l´esperava en el més enllà i no volia fer-lo esperar més.
Mentre caminava va passar per davant del mirall i en veure´s reflectida es va adonar que el seu aspecte havia canviat, era jove, sense cap arruga, la pell tersa i rosada, els cabells llargs i castanys, ni una sola cana. Es va girar cap al llit i hi va veure el cos de la dona vella que acabava d´abandonar, aquell cos ja no li pertanyia, 
l´havia deixat per sempre.
Es va acomiadar de la seva filla en silenci, mentre ella dormia sense adonar-se de res, i va anar cap a la llum...




     





11 comentaris:

  1. Molt bo! M'ha agradat! Força i continua escrivint!

    ResponElimina
  2. El misteri sobre la vida i la mort, adaptar-se a la nova situació, gràcies per compartir-ho

    ResponElimina
  3. m'agrada el conte. En part és trist però també alegre o amb esperança i sobretot el veig càlid. Tan de bo passi això quan et mores, llavors no seria trist morir, ni per qui mor ni per qui es queda aqui

    ResponElimina
  4. Trist però molt bonic!! M'agrada molt com escrius!!

    ResponElimina