La paraula "avis", aquelles persones grans, tendres, carinyoses, que sempre hi són, que sempre tenen un somriure als llavis i una mà càlida que ens fa sentir segurs.
Malauradament jo no he tingut la sort de coneixer els meus, però a les meves filles són el millor que els hi ha passat.
Ara hauré de deixar de banda el tema personal pel que fa al títol d'aquest pensament escrit i parlaré en plan més generalitzat i sense assenyalar a ningú, tot i que en conec molts casos.
Molta gent no sé què faria sense els seus pares, els "avis" dels seus fills, que els ajuden en el que poden, quan estan treballant, al metge... en fi, per qualsevol necessitat o emergència que puguin tenir, estar molt bé i és una sort poguer comptar amb ells.
Ara bé, és molt injust que hi hagi gent que els facin servir per poder gaudir de tots els seus capricis i que els tinguin esclavitzats. Molts confonen la paraula "avis" per una que no m´agrada tant, la de "mainaderes a temps complert" i sense sou.
Que me’n vaig a sopar amb els amics, els nens amb els avis, que me’n vaig de vacances i tinc ganes d´estar sol i tranquil amb la meva parella, els nens amb els avis, que em bé de gust anar al cine, els nens amb els avis, que tinc ganes de fer el mandrós al sofà els diumenges, els nens amb els avis, i d’altres coses com fer el dinar per tots, fins i tot algunes àvies els hi van a netejar la casa, això ja és tenir més cara que esquena, i tot un sense fi de coses que potser després no saben valorar-ho i el que és pitjor, no ho agraeixen prou per no dir gens, perquè una planteta per l’aniversari per esborrar qualsevol indici de remordiment o tranquil·litzar la consciència, no és suficient. Molts pensen que ells ho fan de gust, i segurament així sigui, però som nosaltres que hem de posar límits, perquè deixar els fills amb els avis de tant en tant no els fa cap mal, al contrari, però sense abusar.
Sisplau, i amb això acabo, reflexioneu, que els vostres pares, els "avis" dels vostres fills, també necessiten anar de vacances, anar al cine o anar a sopar amb els amics, etc. En definitiva, gaudir dels seus nets sense ser una obligació diaria i moltes vegades pesada i esgotadora, perquè ja son grans i necessiten tanquilitat i descans, ells us han cuidat a vosaltres i als vostres germans, si és que en teniu, ara ja no és feina seva, és feina vostre criar i mantenir els vostres fills, i si heu de treballar com ès lògic es poden buscar alternatives i no permetre que els pares hagin de carregar amb tot.
Malauradament jo no he tingut la sort de coneixer els meus, però a les meves filles són el millor que els hi ha passat.
Ara hauré de deixar de banda el tema personal pel que fa al títol d'aquest pensament escrit i parlaré en plan més generalitzat i sense assenyalar a ningú, tot i que en conec molts casos.
Molta gent no sé què faria sense els seus pares, els "avis" dels seus fills, que els ajuden en el que poden, quan estan treballant, al metge... en fi, per qualsevol necessitat o emergència que puguin tenir, estar molt bé i és una sort poguer comptar amb ells.
Ara bé, és molt injust que hi hagi gent que els facin servir per poder gaudir de tots els seus capricis i que els tinguin esclavitzats. Molts confonen la paraula "avis" per una que no m´agrada tant, la de "mainaderes a temps complert" i sense sou.
Que me’n vaig a sopar amb els amics, els nens amb els avis, que me’n vaig de vacances i tinc ganes d´estar sol i tranquil amb la meva parella, els nens amb els avis, que em bé de gust anar al cine, els nens amb els avis, que tinc ganes de fer el mandrós al sofà els diumenges, els nens amb els avis, i d’altres coses com fer el dinar per tots, fins i tot algunes àvies els hi van a netejar la casa, això ja és tenir més cara que esquena, i tot un sense fi de coses que potser després no saben valorar-ho i el que és pitjor, no ho agraeixen prou per no dir gens, perquè una planteta per l’aniversari per esborrar qualsevol indici de remordiment o tranquil·litzar la consciència, no és suficient. Molts pensen que ells ho fan de gust, i segurament així sigui, però som nosaltres que hem de posar límits, perquè deixar els fills amb els avis de tant en tant no els fa cap mal, al contrari, però sense abusar.
Sisplau, i amb això acabo, reflexioneu, que els vostres pares, els "avis" dels vostres fills, també necessiten anar de vacances, anar al cine o anar a sopar amb els amics, etc. En definitiva, gaudir dels seus nets sense ser una obligació diaria i moltes vegades pesada i esgotadora, perquè ja son grans i necessiten tanquilitat i descans, ells us han cuidat a vosaltres i als vostres germans, si és que en teniu, ara ja no és feina seva, és feina vostre criar i mantenir els vostres fills, i si heu de treballar com ès lògic es poden buscar alternatives i no permetre que els pares hagin de carregar amb tot.
Avis sovint no tractats com és mereixen, saben les respostes però callan perquè saben que és millor per nosaltres trobar-les
ResponEliminaTotalment d´acord Carles, gràcies pel comentari.
EliminaCom ha anat canviant el concepte d'avi en pocs anys... abans era aquella persona de la que tenia cura la família. Actualment i en molts casos és la que cuida de la família. Com canvia el món en poques generacions... ;-))
ResponElimina