diumenge, 19 de juny del 2022

L’ASSASSÍ DEL MOCADOR BLAU

L’angle del tret descartava que fos un suïcidi, i l’arma que duia a la má no coincidia amb la bala allotjada just al mig del cap, la víctima era un toll de sang en mig d’una habitació totalment despullada, com ella, no hi havia mobles, ni quadres, ni res que indiqués que aquella casa vella i en mig del no-res estés habitada, just com les altres, feia olor d’humitat, i la brutícia cubria el terra de fusta que cruixia sota els peus. Ella, amb els ulls encara oberts, ja havia perdut aquest món de vista, només duia un mocador blau llis lligat al coll, sense empremtes ni teixit amb l’ADN sota les ungles, sense rastre de l’autor de tanta crueltat. L’arma del crim ja era al fons del llac, a kilòmetres de distància del lloc dels fets, descartant que l’havien de buscar allà, l’assassí no va deixar caps solts, tot estava estudiat al detall, sense marge d’error, la trucada la va fer amb un mòbil de prepagament que va destruir immediatament, amb la veu distorsionada, irreconeixible, va dir on havia deixat el cos i va penjar. L’inspectora que portava el cas hauria de ser extremadament llesta i perspicaç per descubrir qui havia acabat amb la vida d’aquella desafortunada noia, i de tres més, exactament de la mateixa manera i en cases diferents, si més no, no s’ha de subestimar mai una dona amb set de resoldre un dels casos més complicats en els darrers vint anys, set d’atrapar “l’assassí del mocador blau” o potser era “l’assessina del mocador blau...?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada