diumenge, 22 de març de 2020

A mesura que la llum del dia perdia força, la lluna anava adquirint brillantor i la remor d’un mar bellugadís, feia ballar el seu reflex. Els estels es van començar a enfilar, cadascun ocupant el seu lloc, i la calma es va apoderar de la nit.
Ella s’ho mirava sentada a la sorra, mentres les seves penes lliscaven galtes avall, l’enyorança li recordava vells temps, entre les urpes de la nostàlgia i el record insistent que, una vegada més, la feia plorar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada