FRAGMENT D’UN RECORD

Ell, el fragment d’un record inborrable, forma part del meu passat més immediat (del passat, que no de l’oblit) el breu retorn deix en mi un regust nostàlgic, i una conversa pendent encara resta a l’espera.

Intento mostrar fredor quan el retrobo, per no recaure a les urpes que em van fer perdre el cap, si més no, sóc massa transparent, i l’enyorança guanya la batalla a la rencúnia.

Desconec si aquest sentiment és recíproc, sempre romandrà el dubte.

No entenc aquest nus a la gola, no entenc per què se’m desperten llàgrimes als ulls, no entenc per què uns sentiments enyorats m’enlluernen, si jo els tenia ben amagats...

Reviure els bons moments, em fan tornar a assaborir el silenciós i amarg comiat, quan el crec lluny, es torna a apropar, mai és un adéu definitiu, sempre és un fins aviat...