Jo sóc
la que et pensa
en obrir els ulls al matí
i al tancar-los a la nit
la que faig navegar
entre els meus dits
poemes d'amor
amb espurnes al cor
sota la tènue llum
d'una lluna missatgera
que llegeix amb delit
arrapada a la pell
cada paraula que escric
Ella és
la que et transmet
els meus sentiments
la que et fa saber
del meu desig
Tu ets
el primer pensament
dels meus matins
l'últim anhel de la nit
i el que assaboreix
l'essència del meu poema
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada