dilluns, 6 de febrer de 2017

CANSADA

Cansada de les esperes, de trens que no porten en lloc, de portes tancades.
Cansada de dubtes, de nusos a la gola, d'insomnis, d'impossibles, de falses esperances, d'il.lusions trencades, mentides i conveniencies.
Cansada dels qui tiren la pedra i amaguen la mà, de mitges tintes, de mitges veritats i falses promeses.
Cansada de fer sempre el primer pas, del poc interès i les poques ganes, fingint poc temps fent-me'l perdre a mi.
Cansada de fantasmes i sopars de duro, d'egoisme i paraules buides, de somriures postissos i mirades de gel, d'enveges i gelosies.
Cansada d'acumular mals records, d'injustícies, decepcions i desenganys.
Cansada, molt cansada...

2 comentaris:

  1. Avui, per context, em convenia revisar aquest escrit. Quan els cansaments que narres no ressonen a un extrem de la corda, va i ressonen a l'altre. Fins que arriba el moment d'assumir el coratge de preguntar-se on para la corda...

    ResponElimina