MOLLES DE PA

De vegades només necessito...
mirar les estrelles
escoltant el silenci
arraulida en la foscor,
una picada d'ullet
d'algú que combina amb mi
còmplices d'aquell instant,
que el cap i el cor
vagin a l'una,
i complir el desig
que tant em neguiteja,
o quelcom més senzill
com escoltar la mateixa cançó
una vegada i un altre,
sentir la carícia del mar
als meus peus descalços,
notar l'escalfor del sol a la cara
o la humitat de la pluja
segons el caprici del dia...
De vegades em sento
com si caminés
en contra direcció,
amb una fiblada a l'estómac
em miro al mirall i no m'hi veig,
em manca l'aire
aleshores
intento respirar fons
penso amb el cotó de sucre
el sento lliscar entre les dents
noto com la seva dolçor
se'm desfà a la boca
i em calma.
Saps?
Sempre deixo molles de pa pel camí
per trobar-me si em perdo...