La padrina és la dona més forta i soferta que conec, amb noranta i tants anys arrossega moltes experiències, antany tot era més complicat, en una casa senzilla i sense comoditats mancaven diners per tantes boques, les dificultats no eren poques en aquells temps incerts.
Una família, com tantes, marcada per la maleïda guerra, una guerra que es va endur el fill gran sense compassió.
Als trenta anys, la padrina va deixar de banda la seva vida, després que el seu germà quedés vidu amb dues criatures.
Li va tocar carregar el pès d’una vida evocada a tenir cura dels altres, a casa eren molts, els pares grans i malalts, dos germans més petits amb les mans curtides de treballar la terrra, el germà gran desfet per la seva pèrdua, i també es va fer càrrec dels dos nebots, orfes de mare, un d’ells recent nascut, que va criar com els seus propis fills. Ella ja no importava, calia tirar endavant sense queixar-se, pensant en els altres, la seva família la necessitava.
Ahir la vam enterrar, amb un dolor inmens fruit de l'amor que li professaven; ja només queda el record i l'enyorança, esperançats de retrobar-nos allà on sigui, allà on tot és etern...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada