DIEM PROU!

Em disposava a fer un escrit sobre les injusticies que estem vivint els catalans, però la meva inspiració s´ha assecat amb tant d´odi  acumulat per part de gent que ens condemna pel fet de demanar canvis, tanta vergonya aliena cap els governants d´aquest "país de pandereta" que anomenen Espanya, on pel que sembla la llibertat d´expresió està perseguida, tot plegat em genera tal tap a la ment que no deix als meus dits expresar el què sento, quan uns tenen diarrea verbal, que embruta tot el què és català amb manipulacions, mentides i difamacions, jo pateixo estrenyiment de paraula.
Vagues, manifestacions pacífiques, talls de carreteres i vies de tren, cassolades... iniciatives que, ja em predonareu i amb tot el respecte, no serveixen de res. Anem tots cap a Madrid a exigir als opressors que ens tornin als nostres consellers imputats injustament de delictes que 

s´han tret de la màniga, i mostrar-los el nostre rebuig per la pèssima feina que estan fent, escupir-los a la cara mereixedores paraules com "lladres" que és el què són, i ensenyar-los per on ens passem els catalans la seva constitució i la seva justícia vomitiva la qual ha apallissat impunement tot un poble sense miraments, per exercí el seu dret a votar dins d´un país democràtic, una justícia que empresona innocents, només per perseguir i ser fidels a uns ideals, per escoltar al poble com és lícit, i dur a terme el seu desig de viure en un país millor, net de corrupció, net de mans maldestres, net d´una monarquia imposada, senzillament un país lliure. 
Esmolem ben bé la nostra veu i fem-nos sentir, diem NO a la violència, No a les humiliacions, que acabin amb aquesta bogeria esfereidora i la seva sed de venjança, que cedeixin i ens deixin viure com volem, lliures... Diem Prou!

"Com veieu em va sortint la meva indignació i ràbia per entre els dits, i ara mateix només se m´acuden insults, però no, jo no sóc com ells..."

©Carme Ciurana Compte