VIDA

La vida és un trànsit imparable, inesgotable, on nosaltres mateixos dissenyem les vivències i circumstàncies que ens fan créixer, no obstant això, caminem a les palpentes cap al futur.
Fer anys és la culminació d'una etapa de l'aprenentatge vital dins del procés de la nostra existència.
Pel camí recorregut he après que les millors lliçons vénen des del dolor, fent-nos així més forts. Que les bogeries de tant en tant no ens fan cap mal, ans al contrari, ens fan sentir vius. Que no tot és blanc o negre, que hi ha matisos, et pot seduir més l'hivern, si més no, gaudeixes com un nen un dia d'estiu capbussat a la piscina, o passejant vora del mar amb el sol daurant la teva pell, o que siguis més d'estiu no vol dir que no et vingui de gust rebolcar-te a la neu, respirar l'aire fresc de la muntanya, assaborir  una tarda de tardor mirant la pluja com pentina els arbres, o embriagar-te amb el perfum que deixen anar les flors quan a la primavera esclaten prenent vida.
Tot és relatiu, no hi ha res segur, ni res concret, que pot ser agredolç. Per molt que volguem portar el timó de la nostra vida, ella sempre acabarà per fer-nos fluir al seu capritx.
No vagis allà on no t'hi esperen, no esperis al qui saps que no vindrà.
Serem immortals, fins que un dia deixem de ser-ho...