dimecres, 11 de maig de 2016

SÓC...

Sóc un poema inacabat
una nota desafinada,
he pujat al gronxador de la vida 
i deixo que em despentini,
espero que arribi el dia 
que els meus somnis 
deixin de ser somnis, 
que les il.lusions 
que alimenten 
les ganes de viure 
no defalleixin,
sempre intento enderrocar 
els murs dels impossibles,
sóc una caixa d'emocions 
i sobrevisc 
en un món imperfecte,
sovint em perdo 
a l'altre banda del mirall 
per fugir de mi,
m'agradaria respirar sota l'aigua 
i descobrir noves sensacions,
romandré al costat 
dels qui em sàpiguen donar caliu, m'apartaré 
dels qui em trenquin el cor


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada