DEIXAR D'ESCRIURE?

El dia que jo deixi d'escriure, no s'assecarà el mar, ni la flama del sol s'apagarà, tampoc la lluna deixarà d'il.luminar les nits.
El dia que deixi d'escriure, no deixaran de passar grans coses, ni es deixarà de llegir ni d'inventar històries per fer somiar.
El dia que deixi d'escriure, els nens continuaran jugant i no deixaran de somriure, els arbres continuaran vestits de fulles i els rosers no deixaran de florir.
El dia que jo deixi d'escriure, el vent no deixarà de bufar ni la pluja de mullar els carrers.
El dia que jo deixi d'escriure, tot seguirà el seu curs, tan sols els meus dits s'hauran assecat i jo... hauré deixat de somiar desperta.

ET REGALO ELS MEUS DITS

Et regalo els meus dits, per escriure't tot el que hi cap al meu cor, un brogit de mots guarnits de colors i paraules dolces que surten a raig. I penso en tu quan caic en l'abisme del full en blanc, i és a les hores que em plou la inspiració com aigua de maig, i és així com em deixo arrossegar per la marea de lletres. Et regalo els meus dits, per acariciar-te amb un poema i guarir-te si et sents ferit. Et podria regalar el sol, la lluna o l'estel més brillant, però et regalo els meus dits, perquè són l'única cosa que et puc oferir...

ROC DE SANT GAIETÀ

La millor medicina, sense cap mena de dubte, és passar el dia en família. Un dia de Novembre tant espectacular com el d'avui, on el sol ens ha fet brillar, passejant per la platja i per un poble encantador al costat de casa, "El Roc De Sant Gaietà" a la "Costa Daurada", un petit poblet de conte de fades, on els carrers prenen vida davant dels nostres ulls. De vegades no cal anar gaire lluny per gaudir d'unes meravelloses vistes...

EL MEU LLIBRE PREFERIT

Tothom té un llibre preferit, un d'aquells que no vols que s'acabi mai, que et fa somiar desperta, que et té amb el nas enganxat a les pàgines i no te'n vols separar, que arribes a agafar un afecte especial als personatges, fins i tot pots detestar-los immensament als qui fan de dolents, els hi poses cara, te'ls imagines amb tota mena de detall segons les descripcions. Llibres que et fan riure o fins i tot plorar, a mi aquest em va arrancar més d'una llàgrima, i he de dir que, m'he empassat molts llibres al llarg dels anys que porto a l'esquena, i mai he llegit un final com aquest, tant inesperat i emocionant, em va deixar sense paraules i amb la pell esborronada, senzillament sublim, fins hi tot vaig haver de passar el dol d'una setmana abans de començar-ne un de nou, aquell enyor per un llibre no l'he passat amb cap altre. De debò que te'l recomano amb la ferma convicció que no et deixarà indiferent...

QUAN LES PAPALLONES ENTREN SENSE TRUCAR

Aquesta història és una barreja de realitat i ficció, inspirada amb els meus avantpassats, una vida bolcada a la feina i l'amor dels seus, tacada de sang per una guerra que els marcaria per sempre, tot i l'adversitat, tirarien endavant...

TARDA DE "CAFÈ"

Aquella trobada
es va fer esperar
però l'espera
va valdrà la pena
doncs va superar amb escreix
les expectatives de tots dos
i el que havia de ser
una tarda de cafè
va acabar
amb les mans descontrolades
i un esclat de desig
entre llençols rebregats
marcant el ritme
d'un plaer tant anhelat

CADAQUÉS

Cadaqués, la perla de la Costa Brava, un poble amb encant, un dels més bonics de Catalunya, diuen, i en dóno fe, em va enamorar des del primer cop d'ull. Aquestes són algunes de tantes imatges que em vaig emportar cap a casa...