dijous, 24 d’agost de 2017

RACISME?

Racisme? Què és el racisme? Realment sabem què significa? Pel color de la pell? Per la diferència de cultura i/o religió?
En la meva humil opinió, crec que potser s'està confonent racisme amb "injustícia".
Pels fets desgarradors que malauradament s'han succeït aquests dies ocasionats pels terroristes islamistes, córren per les xarxes socials una sèrie de vídeos en contra de la seva religió, jo penso que no s'han de posar tots al mateix sac, no és just que se'ls acusi d'un fet que ells mateixos denuncien ni s'ha de permetre que paguin justos per pecadors. Alguns dels mencionats vídeos critiquen entre d'altres coses, el fet de que els immigrants marroquins tinguin ajudes econòmiques que els més necessitats del nostre país no tenen. Jo no sóc ningú per jutjar aquests fets, però tinc la meva pròpia manera de pensar envers aquests tema un tant delicat (des de la ignorància) i si és cert que reben tantes ajudes com es diu o com ens volen fer creure mitjançant les xarxes, crec que no és una qüestió de racisme dites crítiques, si no d'una injustícia en tota regla, i en tot cas, i si com diuen és racisme, es comet en contra "nostre" ja que no s'ajuda a les persones que amb tanta mala sort han perdut la seva feina i s'han vist desnonats, al carrer amb una mà al davant i l'altre al darrera a causa de la crisis. Per altra banda, penso que si vas a un país estranger t'has d'adaptar als seus costums i normes, i no criticar ni exigir, ja que és la mà que dóna de menjar als teus fills i t'està donant una segona oportunitat; i em molesta que si d'alguna manera infringeixen les normes i et queixes al respecte, segons ells ja ets racista, insisteixo, sense posar a tothom al mateix sac. Entenc i aplaudeixo que s'ajudi als més desvalguts, i es mostri solidaritat amb els que venen a buscar una vida millor, si més no, aquestes ajudes se'ls estan anant de les mans, i sense generalitzar, ja que la majoria dels immigrants agraeixen i es guanyen el pa honradament,  l'altre cara de la moneda són els qui se n'estan aprofitant vivint del "cuento" i dels nostres impostos i molts d'ells viuen millor de les ajudes públiques sense moure un dit, que molts de nosaltres, catalans o espanyols, treballant un fart d'hores diaries, cosa que em sembla totalment injust. I es clar, repeteixo, si algú es queixa o diu quelcom en contra, ja l'estan titllant de racista i cansa una mica.
Racista? Racista és el qui denigra, degrada, insulta, persegueix i tracta d'inferior al qui té un altre color de pell, i com diu al diccionari: " Que manté discriminació cap a una raça que no és la seva"
Per altre costat, denuncio i detesto qualsevol religió que té la dona per menys d'un sac de fems, i no em considero pas racista per pensar així. Tant se val al Déu que es resi, les dones som persones amb els mateixos drets que els homes, però si al seu país és així, jo no puc fer-hi res per molt que no m'agradi, però aquí no, aquí hem evolucionat i hi ha igualat entre homes i dones, així que ho han d'acceptar i respectar, i si no els hi agrada ja saben on és la porta. I repeteixo, NO em considero racista per pensar així, i qui ho pensi és que té un problema i no ha entès res d'aquest escrit.

©Carme Ciurana Compte

dilluns, 21 d’agost de 2017

NO TINC POR?

M'inquieta saber, que comparteixo món amb gent tant extremadament dolenta, capaç de fer de mal i matar amb tanta violència éssers inocents sense cap mena de remordiment, és realment preocupant la colla d'energúmens sense escrúpols que tenim al costat, que no valoren ni la seva pròpia vida. Em sento totalment abatuda, indefensa, trista, indignada, emprenyada, impotent i amb molta rabia davant dels fets que s'han succeït aquesta passada setmana, uns actes esgarrifosos, que, si no fos per la nostra policia i herois, els Mossos, i la seva excel·lent actuació, podria haver estat infinitament pitjor i estaríem parlant de paraules majors, òbviament sense restar importància ni greuge als atacs produïts, m'estalvio els detalls tenint en compte que tots coneixem tal desgràcia. 
A tot això n'ha sortit una frase "NO TINC POR" demostrant així, valentia i rebuig cap als terroristes i als seus "simpatitzants" (entre ells tota aquesta "xusma" qui han comès "terrorisme verbal" amb les seves paraules degradants i burles cap a la nostra identitat i llengua), una frase que jo no comparteixo, ja que jo Sí Tinc Por, molta, aquesta por al cos que em rosega no me la treu ningú, aquest cop m'ha tocat massa d'aprop i estic esgarrifada, pel que ha passat, pel que hagués pogut passar i pel que pot arribar a passar en un futur, si no parem tota aquesta merda.
No obstant això, em tranquil·litza saber, que les Bones persones, amb pasta d'àngel, les quals tot el país n'estem profundament agraïts, guanyen per golejada a tota aquesta colla de malfactors i assassins, bones persones disposades a ajudar i estendre la mà quan cal, persones que han fet que tot plegat fos una mica menys dolorós pels afectats, guarint les ferides de la pell i del cor, un gest commovedor i lloable, i crec que han donat una bona lliçó als atacants, cadascú fent la seva tasca com bonament podia en aquests moments de confusió, demostrant amb escreix la seva solidaritat.

©Carme Ciurana Compte

dijous, 3 d’agost de 2017

VIDA

La vida és un trànsit imparable, inesgotable, on nosaltres mateixos dissenyem les vivències i circumstàncies que ens fan créixer, no obstant això, caminem a les palpentes cap al futur.
Fer anys és la culminació d'una etapa de l'aprenentatge vital dins del procés de la nostra existència.
Pel camí recorregut he après que les millors lliçons vénen des del dolor, fent-nos així més forts. Que les bogeries de tant en tant no ens fan cap mal, ans al contrari, ens fan sentir vius. Que no tot és blanc o negre, que hi ha matisos, et pot seduir més l'hivern, si més no, gaudeixes com un nen un dia d'estiu capbussat a la piscina, o passejant vora del mar amb el sol daurant la teva pell, o que siguis més d'estiu no vol dir que no et vingui de gust rebolcar-te a la neu, respirar l'aire fresc de la muntanya, assaborir  una tarda de tardor mirant la pluja com pentina els arbres, o embriagar-te amb el perfum que deixen anar les flors quan a la primavera esclaten prenent vida.
Tot és relatiu, no hi ha res segur, ni res concret, que pot ser agredolç. Per molt que volguem portar el timó de la nostra vida, ella sempre acabarà per fer-nos fluir al seu capritx.
No vagis allà on no t'hi esperen, no esperis al qui saps que no vindrà.
Serem immortals, fins que un dia deixem de ser-ho...