NINOT EXÀNIME

Exclosa, infravalorada, perduda, derrotada, tan invisible, sola i desemparada, com una joguina de poques virtuts i molts defectes que ja no serveix ni per agafar pols, deixada de costat, ignorada per la vida, passant de puntetes tractant de no fer gaire soroll, però sempre vigilant i vetllant pels que et rodegen, només viure pels altres amb cap mena d'objectiu propi, cap meta al teu punt de visió, portada per les ones sense rumb ni destí, apartada de tota felicitat sense cap indici de que aquesta et torni a somriure. Avergonyida per un mal passat latent que et talla l'aire. Tot és un sense sentit com una foscor enlluernadora o un silenci eixordador. Moments feliços flueixen, si més no, desapareixen com l'aigua entre els dits; els dubtes que et ronden no ténen una resposta clara, por al futur, a la pèrdua del que et queda, incertesa adherida a la pell com una paparra, plors continguts per no ofendre als que volen viure sense la teva tristesa, turment que desperta cada dia amb tu pel desig i la necessitat de romandre en un son profund, distant amb tothom mirant de reüll com et donen per sentat menystenint la teva presència, maltractada sense voler i inconscientment pels que et necessiten sense valorar quant i ignorant que ja no vols pertànyer a aquest món on el patiment fa de tu un ninot de drap, exànime, trencat i descolorit. En un balanç de la vida suspesa en gairebé tot i alguns aprovats pels pèls. Ningú sap què et passa pel cap, però tu ho saps prou bé...