PERSONES

A la vida vas aprenent a triar les persones que encaixen amb tu, per diferents que siguin, et quedes amb les que t’hi sents bé i prou, la resta és fullaraca que et vas trobant i deixant anar pel camí. Tots som fullaraca per algú, obviament, però que d’altres ens hagin triat per quedar-nos al seu costat és un orgull, i ho hem de saber valorar i agraïr.

És molt fàcil triar malament, si més no, sempre som a temps de rectificar i apartar-nos, encara que, talvegada ens costi fer el pas, pel lligam que hi hem tingut, no es pot oblidar algú de la nit al dia, però es qüestió de paciència i força de voluntat deixar-lo anar, el dolor s’acaba convertint en una cicatriu que es diu record, tant en l’àmbit amorós com en aquella amistat que no ha acabat de quatllar, o la que per diferents motius es merceix.

No hem nascut perquè ens tractin malament, ens hem de fer respectar, els sentiments són el nostre tresor i no hauriem de permetre que mai ens els fereixin.

Hi ha persones per quedar-s’hi a viure, d’altres els guiem cap a la porta de la indiferència, ja que els desenganys pesen massa, fins i tot n’hem llençat per la finestra sense deixar el més mínim rastre al nostre cor. 

És un greu error esperar dels altres el què nosaltres estem disposats a donar, aquí és on podem caure a les urpes de les decepcions. NO EPERAR  RES DE NINGÚ ENS FA LLIURES 

ANIVERSARI

El dia del teu aniversari és un dia de celebració el qual estar amb la gent que t’estimes és el que més et fa feliç, el fet de fer anys et fa sentir viu, que encara hi ets per fer volar coloms, perseguir els teus somnis, tens temps (no saps quant) de fer quelcom que et ve de gust i encara no has fet fins ara, representa que la vida et dóna una altre oportunitat per assolir el teu propòsit. Les felicitacions són la mostra de que hi ha persones que t’estimem i pensen en tu per un moment, i han perdut uns segons del seu temps només per tu, gent que no hi comptaves et felicita per les xarxes, i d’altres van tard i l’endemà rebs un missatge demanant disculpes pel retard, i t’alegres de que hi hagin pensat, la intenció és el més important. També hi ha els que esperaves i s’han oblidar del teu dia, i això et crea certa decepció, aquesta és la part trista, però ja se sap, les decepcions estan a l’ordre del dia.

VOCAL DE MESA (per accident)

La meva experiència com a vocal d’una mesa electoral, ara que només me’n queda la “ressaca” de l’endemà, diré que ha estat una barreja d’emocions contradictòries i desconegudes per mi. No estic acostumada a treballar sota pressió ni sostenir el pes d’una responsabilitat tant gran. L’estrès que vaig patir era considerable, tenint en compte que tenia el futur en forma de paperetes a les meves mans. La por a equivocar-me va ser el més complicat per mi, no hi havia marge d’error, i les mirades espectants i impacients dels veïns del poble em feien tremolar com una fulla durant l’escrutini, intentava mostrar-me ferma i segura de mi mateixa dissimulant el nerviosisme que em provocaven. No m’agrada ser el centre d’atenció, sóc la discreció personificada, sempre intento passar desapercebuda, i el fet de sentir-me observada com si estés dalt d’un escenari em va fer trontollar. M’havia tocat de suplent i malauradament em vaig haver de quedar, no estava preparada i em va costar assimilar que havia d’estar quinze hores (o més) allà tancada, a part de que no hi comptava i ja tenia el dia planificat en família. Vaig haver de fer un gran esforç per no posar-me a plorar en avisar al meu marit.

Poc a poc em vaig anar adaptant a la tònica de la jornada, tot i que els nervis em van tancar l’estómac i gairebé no vaig menjar en tot el dia.

El millor van ser els companys de mesa, la complicitat es va instaurar des del primer minut tot i que no els coneixia, formàvem un bon tàndem, treballant colze a colze. Fins i tot, en algunes estones (poques) que els votants ens donaven un respir, ens permetíem el luxe de fer alguna broma i riure per destensar l’ambient, moments molt agraïts per mi que m’ajudaven a relaxar-me. La rivalitat i tensió entre els dos partits que es jugaven l’alcaldia era evident, si bé no hi va haver cap incident, es tractaven amb certa indiferència. 

El dia va ser llarg i dur, però em quedo amb la part bona, i haver pogut conèixer en primera persona la “democràcia” des del seu interior també té el seu “què”

Em pregunto que (des de la ignorància) estant a l’era digital i que avui dia tot està informatitzat, com és que encara les votacions, escrutini etc. es fan manualment, utilitzant tones de paper i despeses inútilment, podent facilitar aquesta tasca, tant als partits, junta electoral, ajuntaments, així com als mateixos votants; des del meu punt de vista, aquest sistema està obsolet, però en fi...

RIVIERA MAYA

La guia, una morena riallera, d’ulls grossos, cabells abundants i arrissats, i aproximadament una seixantena d’anys a les seves espatlles, ens va portar a un petit mercat perquè poguéssim comprar souvenirs, beure... i estirar les cames. A l’hotel de la “Riviera Maya” tot eren luxes, no hi faltava de res, però en sortir a fora del complex hoteler, el contrast era significatiu, i molt depriment. Veníem d’estar uns dies a Nova York i ens va impactar veure tanta misèria i països tant diferents en tots els sentits.

De les paradetes plenes de coses típiques mexicanes, ens rebien els seus venedors amb entusiasme, per ells erem l’oportunitat de fer respirar el seus negocis amb els turistes que acabavem d’arribar. Vaig comprar quatre coses pels meus nebots, i tot i haver regatejat uns quants “pesos” la guia em va dir, somrient i sense ànim de fer-me sentir malament, que m’havia gastat gairebé el que ella cobrava al mes; la veritat és que em vaig sentir avergonyida, sense paraules.

Val a dir que hi ha moltissima gent a diferents països del món, que viu en la misèria, rodejats de luxes inabastables per a ells, no obstant això, viuen feliços amb el poc que tenen...

“No és més feliç qui més té, sinó qui menys necessita”

ÀFRICA

Sota les arrugues d’aquells ulls cansats i oblidadissos, s’amagava un color viu i dolç com la mel, guardant totes les històries viscudes al llarg de moltes dècades, unes han esdevingut bons records, d’altres experiències mig oblidades, la memòria li juga males passades, però no per això menys viscudes. 

Abans, la seva ment desperta i curiosa, plena de matisos, buscava aventures. Àfrica era el seu país preferit, destí on es va trobar a si mateixa, després de perdre’s en una bogeria amorosa. La pobresa extrema i la riquesa humana que hi va descobrir li va canviar la vida, però en realitat, sense adonar-se’n, li va salvar, canviant la perspectiva que tenia del món, i trobant la seva vessant més tendre, més humanitària.

En un moment de lucidesa, una llàgrima del present allibera el record d’un passat llunyà, i veu, amb una claredat enlluernadora, aquells temps enyorats, que no tornaran.

FANTASIA

De vegades em disfresso de fantasia per poder canviar la inèrcia de la meva vida i culminar els somnis més impossibles, aquells que la realitat m’impedeix assolir. Em llenço pel tobogan de la imaginació i m’hi trobo tot un còctel d’emocions, d’il.lusions retrobades, d’aventures trepidants i sentiments allibertats, on sóc qui vull ser i tinc tot el què més desitjo a l’avast de la ma. Prenc imatges de tot, resseguint cada recó amb els ulls tancats, són com una càmara que immortalitza tot el que veig per no oblidar-me cap detall. Sento un pessigolleig a la pell quan obro els ulls, torno a ser jo, la realitat m’estira i m’ensenya el camí de tornada, els meus llavis esbossen un somriure, perquè quan trobi un moment de soledat, iniciaré el proper viatge cap a la fantasia, aquella que em fa baixar d’aquest món per uns instants.

DIARI D’UNA AMISTAT PERDUDA

Aquell primer pas, en un intent de conservar el contacte amb una amistat, després de repetides vegades, sense que l’altre mogui fitxa, es converteix en un “darrer primer pas” 

Em cansa haver d’anar al darrera d’aquella gent, que no es pren la molèstia de dedicar-me una estona del seu temps. L’amistat és massa valuosa per regalar-li a qui no la sap apreciar ni respectar, no val la pena conservar-la si està basada en el silenci, sense que es mostri el més mínim interès cap a la meva persona. Sense rencors, amb la consciència tranquil.la i la dignitat intacta, els deixaré enrera. Em quedaré amb els que es volen quedar, la resta formarà part d’un passat que sempre duré a la memòria. Les amistats vénen i van, són un trànsit imparable, i qui sap... potser vindran altres circumstàncies que facin que ens trobem de nou.