dijous, 2 de maig del 2019

DIARI D’UNA AMISTAT PERDUDA

Aquell primer pas, en un intent de conservar el contacte amb una amistat, després de repetides vegades, sense que l’altre mogui fitxa, es converteix en un “darrer primer pas” 

Em cansa haver d’anar al darrera d’aquella gent, que no es pren la molèstia de dedicar-me una estona del seu temps. L’amistat és massa valuosa per regalar-li a qui no la sap apreciar ni respectar, no val la pena conservar-la si està basada en el silenci, sense que es mostri el més mínim interès cap a la meva persona. Sense rencors, amb la consciència tranquil.la i la dignitat intacta, els deixaré enrera. Em quedaré amb els que es volen quedar, la resta formarà part d’un passat que sempre duré a la memòria. Les amistats vénen i van, són un trànsit imparable, i qui sap... potser vindran altres circumstàncies que facin que ens trobem de nou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada