INFANTS

L'amor dels infants
espurneja puresa
dins del seu cor
flueix un corrent especial
saben estimar sense condicions
El seu món d'innocència
va teixint anys
per aprendre tot allò
que el dia de demà
ensenyaran als seus fills
Els seus somnis
van més enllà
i la capacitat d'imaginar
no té límits
Només ells
saben apreciar i gaudir
de les senzilleses de la vida
L'espontaneïtat i l'autenticitat
fan joc amb els seus somriures
i per molt que s'embrutin les mans
les seves ànimes romandran netes
Les pors els faran més valents
i les debilitats més forts

@CarmeCiurana

NOMÉS ÉS QUAN ESTIC AMB TU

Només és quan estic amb tu
que la vida batega amb força
quan plegats vivim l'instant
assaborint la brisa perfumada
que flueix entre tots dos
els meus ulls llueixen d'emoció
en trobar-se amb la teva mirada
i en sentir el teu aroma
el frec de les nostra pell
i la dolçor dels petons
el meu cor dins al pit creix
com mil tambors percudeix
que esclaten en mil cançons
i aquest brogit de sensacions
només és quan estic amb tu

MONTBLANC MEDIEVAL

Perquè sí, perquè els bons moments s'han de guardar, i les fotografies són la prova de que dits moments han estat reals i aquí en deixo constància...

(Montblanc medieval 2017)

GUSPIRES D'UN RECORD

Estàs fet
del gel que em crema les mans
i es desfà entre els meus dits
desapareixent davant dels ulls
com un fals miratge.
Un dia vas ser
el foc de la meva inspiració
avivat pel teu anhel.
Avui només ets
les guspires del record
d'un llibre ja llegit
el rastre d'un sentiment borrós.
Ara sóc
invisible als teus ulls
talvegada no em saps veure
però aquí estic
bategant amb força.
A foc lent ens anirem apagant
ofegats en el silenci
i sense un bri d'alè a la pell
la brisa de l'oblit
s'endurà les darreres cendres.
Vam ser el joc
on tots dos vam perdre
o qui sap...
potser vam guanyar

IMATGES

POEMES A LA PELL

No et diré

que quan m'acarones sento poemes a la pell 

plaent pessigolleig 

que em fa tremolar

i volo

volo lentament

tanco els ulls

assaboreixo cada freg

els teus dits 

em fan enlairar ben amunt

No et diré

que el teu amor

me'l trobo

on menys m'espero

en l'impuls

d'un petó robat

que em fa sentir 

poemes a la pell

esperant que sigui etern

No et diré

que quan m'abraces

sense haver-t'ho demanat

sento poemes a la pell

aferrada a tu amb força
entre els teus braços

m'hi quedaria a viure

saps per què?

perquè vull sentir

cada dia 

poemes a la pell

© Carme Ciurana

TIMIDESA

La timidesa és quelcom que no es pot controlar, ni amagar, als ulls queda reflectida sense poder-la dissimular, la mirada ens delata, al somriure també en queda el seu rastre. Tenim el sentit del ridícul un pèl massa afinat, per dir-ho d'alguna manera. De vegades aquesta timidesa ens pot traïcionar i confondres amb fredor, antipatia o tristesa, si més no, les persones tímides som de les més carinyoses si fas mèrits perquè et deixem coneixe'ns i entrar al nostre senzill món, i perquè no, som divertides i tot, una cosa no treu l'altre. Som sensibles i fortes a la vegada, no fem mai un pas sense valorar els pros i els contres, observem des de la distància, i si no ho veien clar abandonem. No parlem per parlar, i si ho fem, és sempre des del cor.
Sense generalitzar, que no tots som iguals, cadascú té el seu caràcter, en el meu cas en considero un "defecte de fàbrica" la vergonya m'ha frenat en diverses ocasions, qui sap, talvegada hauria arribat més lluny, o hauria fet més coses, però la timidesa no m'ho ha permès. 
Sovint ens quedem en segon pla, malauradament els més agosarats ens acostumen a fer ombra, no gosem fer un pas sense assegurar el camí per por a fracassar, i podem ser contradictòris, perquè malgrat estar envoltats de pors, no tenim por a lluitar pel què creiem o pels qui estimem.