També hi ha
alegres tristeses
entre somriures que ploren
però darrera els núvols
el sol roent
pot desfer un mar de gel
sé que la pluja
també pot ser d'estels
i que la lluna pot il.luminar
la nit més fosca
i jo
encara que em despertin
seguiré somiant...
Pensaments en veu alta i altres històries, que només jo sé si són realitat o ficció, escric entre somnis desperts i realitats adormides...
dimecres, 9 de novembre del 2016
ULLS INSPIRADORS
Els teus ulls vius
inspiradors de poemes
fan dels meus dits
una ploma
plena de tinta
de mots i sentiments
que escriuen el que senten
senten el que escriuen
i reflexen el que veuen
al paper en blanc
impacient de lletres
inspiradors de poemes
fan dels meus dits
una ploma
plena de tinta
de mots i sentiments
que escriuen el que senten
senten el que escriuen
i reflexen el que veuen
al paper en blanc
impacient de lletres
dilluns, 7 de novembre del 2016
NOUS COLORS
I va ser quan vaig perdre el nord, que vaig obrir els ulls a un món de noves possibilitats, un món de nous camins que s'obrien al meu pas com un ventall, deixant les avorrides rutines enrera.
I va ser quan em vaig perdre, que em vaig tornar a trobar amb nous colors, diferent de com havia sigut fins ara, esprement cada oportunitat, vivint sense vertigen.
I va ser quan em vaig adormir, que vaig despertar amb nous somnis, nous reptes i carregada de ganes de viure noves experiències, deslligada d'aquest espiral de pors que m'impedien avançar.
I va ser quan em vaig perdre, que em vaig tornar a trobar amb nous colors, diferent de com havia sigut fins ara, esprement cada oportunitat, vivint sense vertigen.
I va ser quan em vaig adormir, que vaig despertar amb nous somnis, nous reptes i carregada de ganes de viure noves experiències, deslligada d'aquest espiral de pors que m'impedien avançar.
diumenge, 6 de novembre del 2016
FRED
Si tens fred
et cobriré
amb la meva pell
tant càlida
com una llar de foc
si tens fred
et vestiré
de mots ensucrats
i mirades
tant dolces com la mel
ara
que la silenciosa lluna
ens mira
i amb la seva llum ens toca
brillarem com dos estels
en un cel de fosca nit
et cobriré
amb la meva pell
tant càlida
com una llar de foc
si tens fred
et vestiré
de mots ensucrats
i mirades
tant dolces com la mel
ara
que la silenciosa lluna
ens mira
i amb la seva llum ens toca
brillarem com dos estels
en un cel de fosca nit
dijous, 3 de novembre del 2016
PARAULES AL TINTER
Ja no trobava
la seva mirada
entre els estels,
s'havien perdut
en la foscor del temps,
les il.lusions
anaven perdent força,
consumides per la distància,
els seus somnis
es descolorien
havien deixat de somiar-se,
paraules de foc sufocades
pel silenci de comiat,
paraules que per sempre més
romandrien al tinter
la seva mirada
entre els estels,
s'havien perdut
en la foscor del temps,
les il.lusions
anaven perdent força,
consumides per la distància,
els seus somnis
es descolorien
havien deixat de somiar-se,
paraules de foc sufocades
pel silenci de comiat,
paraules que per sempre més
romandrien al tinter
CONFIANÇA
Pensament en veu alta...
Confiança, una paraula maca i a la vegada perillosa, es diu que fa fàstic, i no sempre és així, però si en fa, és gràcies a la gent que l'embruta. No m'agrada generalitzar, així que no ho faré, només parlaré d'aquelles persones les quals he decidit apartar de la meva vida per culpa de la confiança. Aquelles que perquè els hi hagis donat "confiança" es pensen que poden fer de tu el que volen, se'n aprofiten i fins i tot et maltracten i et falten al respecte, tant trist com cert, i parlo des de l'experiència. És molt lleig i desagradable trobar-te pel camí de la vida aquesta mena de gent, per tant, el millor que podem fer és allunyar-nos com si d'una epidèmia és tractés. La confiança és un regal, ha de ser neta, clara i una cosa meravellosa entre persones que s'aprecien de veritat, no quelcom, que com diuen, moltes vegades, fa fàstic.
Confiança, una paraula maca i a la vegada perillosa, es diu que fa fàstic, i no sempre és així, però si en fa, és gràcies a la gent que l'embruta. No m'agrada generalitzar, així que no ho faré, només parlaré d'aquelles persones les quals he decidit apartar de la meva vida per culpa de la confiança. Aquelles que perquè els hi hagis donat "confiança" es pensen que poden fer de tu el que volen, se'n aprofiten i fins i tot et maltracten i et falten al respecte, tant trist com cert, i parlo des de l'experiència. És molt lleig i desagradable trobar-te pel camí de la vida aquesta mena de gent, per tant, el millor que podem fer és allunyar-nos com si d'una epidèmia és tractés. La confiança és un regal, ha de ser neta, clara i una cosa meravellosa entre persones que s'aprecien de veritat, no quelcom, que com diuen, moltes vegades, fa fàstic.
dimarts, 1 de novembre del 2016
SON
Matins que em desperten
de les nits adormides
quatre badalls s'amaguen
darrera la manta
els meus ulls mandrosos
eviten la llum
aquesta son
no em deixa escapar
i sense ni pensar-m'ho
m'hi torno a girar
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



