dijous, 3 de novembre del 2016

CONFIANÇA

Pensament en veu alta...
Confiança, una paraula maca i a la vegada perillosa, es diu que fa fàstic, i no sempre és així, però si en fa, és gràcies a la gent que l'embruta. No m'agrada generalitzar, així que no ho faré, només parlaré d'aquelles persones les quals he decidit apartar de la meva vida per culpa de la confiança. Aquelles que perquè els hi hagis donat "confiança" es pensen que poden fer de tu el que volen, se'n aprofiten i fins i tot et maltracten i et falten al respecte, tant trist com cert, i parlo des de l'experiència. És molt lleig i desagradable trobar-te pel camí de la vida aquesta mena de gent, per tant, el millor que podem fer és allunyar-nos com si d'una epidèmia és tractés. La confiança és un regal, ha de ser neta, clara i una cosa meravellosa entre persones que s'aprecien de veritat, no quelcom, que com diuen, moltes vegades, fa fàstic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada