Buscaré un dolç pensament perquè em surtin les paraules al full en blanc que em paralitza els dits, per obrir un camí entre les ombres quan no em deixin passar, per eixugar-me els ulls quan s'inundin de llàgrimes, per reviure moments del passat quan el present no em tiri gola avall, per trobar un somriure quan em busqui la tristor. Trobaré un dolç pensament que em doni aire quan em manquin les ganes de viure...
Pensaments en veu alta i altres històries, que només jo sé si són realitat o ficció, escric entre somnis desperts i realitats adormides...
dissabte, 15 d’octubre del 2016
dijous, 13 d’octubre del 2016
PARAULES SENSE ÀNIMA
Paraules que reflectien distància. Paraules que emmudien tots els moments viscuts. Paraules buides que van fer comprendre que el final estava arribant. Paraules fredes, ocultes sota un comiat. Paraules forçades, mancades de l'afecte i la passió d'antany.
Aquelles paraules li entristien el cor, i no, no volia més paraules sense ànima...
Aquelles paraules li entristien el cor, i no, no volia més paraules sense ànima...
dimarts, 11 d’octubre del 2016
TINC UN ADÈU PER TU
Tinc un adéu per tu a la punta de la llengua,
no el deixo sortir, tanco la boca, apreto els llavis ben fort, ben serrats perquè no se m'escapi, però no sé quan de temps seré capaç de retenir-lo, el seu gust és amargant, de textura aspra que em provoca dolor. Tinc un adéu per tu a la punta de la llengua, que em buidarà el cor i m'omplirà els ulls de llàgrimes, mentres les meves passes s'allunyen de les teves.
Tinc un adéu per tu a la punta de la llengua, que em ferirà l'ànima, però sé que el temps farà de la cicatriu un record i del record un somriure.
Tinc un adéu per tu...
no el deixo sortir, tanco la boca, apreto els llavis ben fort, ben serrats perquè no se m'escapi, però no sé quan de temps seré capaç de retenir-lo, el seu gust és amargant, de textura aspra que em provoca dolor. Tinc un adéu per tu a la punta de la llengua, que em buidarà el cor i m'omplirà els ulls de llàgrimes, mentres les meves passes s'allunyen de les teves.
Tinc un adéu per tu a la punta de la llengua, que em ferirà l'ànima, però sé que el temps farà de la cicatriu un record i del record un somriure.
Tinc un adéu per tu...
dissabte, 8 d’octubre del 2016
NO ÉS MÀGIA...
No és màgia
és el fruit d'aquest amor
que creix dins del teu ventre
i et brolla al fons del cor
No és màgia
és un somni molt real
que et fa viure cada instant
com un dolç regal
No és màgia
és la vida que abrigues
desitjosa d'acaronar
de sentir-la pell a pell
i poder-la bressolar
No és màgia
és un goig infinit
sentiments que flueixen
difícil de descriure
felicitat i també neguit
No és màgia
és l'amor pel teu fill
que portes dins...
és el fruit d'aquest amor
que creix dins del teu ventre
i et brolla al fons del cor
No és màgia
és un somni molt real
que et fa viure cada instant
com un dolç regal
No és màgia
és la vida que abrigues
desitjosa d'acaronar
de sentir-la pell a pell
i poder-la bressolar
No és màgia
és un goig infinit
sentiments que flueixen
difícil de descriure
felicitat i també neguit
No és màgia
és l'amor pel teu fill
que portes dins...
divendres, 7 d’octubre del 2016
DINS DEL TEU SOMNI
Omple't de mi aquesta nit
quan el fred ens acaroni la pell
despertaré dins del teu somni
i somiarem junts
de la mà
pujarem muntanyes
i tocarem el cel
compartirem un brogit d'emocions
creuarem els dits
per no adormir-nos
que aquest somni és màgic
i l'hem de viure ben desperts
quan el fred ens acaroni la pell
despertaré dins del teu somni
i somiarem junts
de la mà
pujarem muntanyes
i tocarem el cel
compartirem un brogit d'emocions
creuarem els dits
per no adormir-nos
que aquest somni és màgic
i l'hem de viure ben desperts
dimarts, 4 d’octubre del 2016
RECORD BORRÓS
El que avui és enyor, demà serà un record borrós, fugaç. El temps fa que ja no t'esperi, ni espero res de tu, ja no ets part de mi, només ets passat. El desig ha caigut en un sòn profund. No inspires en mi el què em feia vibrar, la teva petjada l'he abandonat a la seva sort. Potser hi ets, però he deixat de buscar-te perquè fa temps que no et trobo, el teu silenci no em deixa veure't i et desfàs. Cansada d'esperar-te, m'he assegut a la falda de l'oblit...
NOMÉS LLETRES
Les lletres em deixen els sentiments al descobert, no em calen llàgrimes perquè em deformen quan em miro al mirall, només necessito uns dits per explicar com em sento, només lletres que surten sense voler, somnis a les mans que els meus dits fan esclatar a mil bocins. No em prenc la vida al peu de la lletra, ni llegeixo la lletra petita. Camino buscant el sol els dies de pluja, escolto atenta el què em vol dir la música quan el silenci em pren. Escric el que callo, escric el que penso, penso el que escric i el que callo. Les lletres m'acompanyen en la solitud i em diuen el que ningú em diu... que continuï cap a la claror malgrat la foscor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)