quan el cel deix anar les volves
lleugerament van caient
i les muntanyes de neu vestint
amb un blanc pur
radiant
brillant,
una a una van cobrin les taulades
lluint la seva blancor,
els carrers duen una capa blanca
com catifa que es font sota els peus,
la neu no passa desapercebuda
és elegant i majestuosa
a la vegada que freda i gèlida,
és blanca, esponjosa
i tant agradable al tacte
com un coixí de fines plomes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada