ADOLESCENTS

En certa manera puc entendre els adolescents, bàsicament perquè jo també en vaig ser una, i bastant rebel m’atreviria a dir, és una etapa bonica i complicada a parts iguales, al teu davant s’obre un camí borrós, un ventall de decisions se’t posen a un pam del teu nas i només a tu et toca decidir, amb la possibilitat d’errar el tret.

Ara bé, els que no entenc són aquests grupets que et trobes pel carrer, mal educats i amb actitud grollera i xulesca, com si fossin amos i senyors d’aquest món, increpat a la gent, i mirades desafiants, alguns fins i tot amb les mans molt llargues, en els millors dels casos, fent destrosses al material urbà, quan surten de nit i ningú els veu, o festejant amb drogues a curtes edats, i en els casos més extrems, que cometin violacions.

En pregunto, quina mena d’educació se’ls ha donat? És culpa dels pares o només ells són els responsables dels seus actes? Què estem fent malament? On anirem a parar...