en aquell malson boirós
on la crua realitat
m'ensenyava les dents
els colors s'apagaven
fins i tot la meva llum
perdia brillantor
i jo amb ulls clucs
oblidant el pas del temps
caminava a les palpentes
però les hores
no passaren en va
i el fum espès
d'aquell malson
per fi es va esvair
fent camí cap a l'oblit
I ara ben desperta
ompliré la meva copa
de cava del bo
dins les bombolles
pensaments feliços
i l'única melodia
serà una meravellosa
dringadissa d'il.lusions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada