AMETLLERS

Els ametllers
esclaten en colors
les seves flors
obren els ulls
plens de vida
guarnint els camins
les petites flors
unes blanques
d'altres rosades
ballen al ritme del vent
i s'escampen
pintant el terra
de color blanc i rosat
el paisatge colorit
ens recorda
que la primavera
espera impacient
el seu torn
amagada a la cantonada

L'ESSÈNCIA DEL POEMA

Jo sóc 
la que et pensa
en obrir els ulls al matí
i al tancar-los a la nit
la que faig navegar
entre els meus dits 
poemes d'amor
amb espurnes al cor
sota la tènue llum
d'una lluna missatgera
que llegeix amb delit
arrapada a la pell
cada paraula que escric
Ella és 
la que et transmet
els meus sentiments
la que et fa saber 
del meu desig
Tu ets
el primer pensament
dels meus matins
l'últim anhel de la nit
i el que assaboreix
l'essència del meu poema

CANSADA

Cansada de les esperes, de trens que no porten en lloc, de portes tancades.
Cansada de dubtes, de nusos a la gola, d'insomnis, d'impossibles, de falses esperances, d'il.lusions trencades, mentides i conveniencies.
Cansada dels qui tiren la pedra i amaguen la mà, de mitges tintes, de mitges veritats i falses promeses.
Cansada de fer sempre el primer pas, del poc interès i les poques ganes, fingint poc temps fent-me'l perdre a mi.
Cansada de fantasmes i sopars de duro, d'egoisme i paraules buides, de somriures postissos i mirades de gel, d'enveges i gelosies.
Cansada d'acumular mals records, d'injustícies, decepcions i desenganys.
Cansada, molt cansada...

ESQUITX DE COLORS

Esclat de màgia
esquitx de colors 
sobreeixint
del llenç en blanc
pinzellades d'ànima
en cada traç
reflex d'un cor trencat
o d'un bocí de felicitat
l'art de jugar 
amb tons clars i vius
d'un paisatge florit
sota un cel llis i despejat
o amb les tonalitats 
més ferotges
de foscos intensos
i nits esvalutades
com poemes i cançons
l'art de transmetre
sentiments amagats
a les mans dels pintors
ells són 
els poetes dels colors

ARA

Potser demà
t'escriuré un poema
o seràs la cançó
que no em podré treure del cap
potser et filtraràs
dins els meus pensaments
o et trobaré
en algun dels meus somnis
Ara...
ara ets el poema
que no puc escriure
la cançó sense lletra
el buit pensament
i el somni despert
que no puc recordar

CAÇANT INSTANTS

La fotografia ocupa el segon lloc a la llista de les meves aficions, m'apassiona immortalitzar moments, caçar instants únics que no tornaran. Després els hi dóno el meu toc personal, i jugo amb els colors, contrast, brillantor, nitidesa... Tot en el seu punt just per obtenir el millor resultat.

Instans
que no trobo
les lletres 
per descriure
tal poema
els caço
i me'ls guardo
en un calaix
per despertar 
la inspiració 
quan dins meu
la duc adormida

Carme C.C.

PLAGI

És curiós com algunes persones poden agafar un poema aliè, signar-lo amb el seu nom, fer-se'n goig i atribuir-se'n el mèrit tant tranquil. lament i sense despentinar-se, ni sentir el més mínim remordiment de posar-se una medalla que no li pertany, cosa que ho trobo una falta greu d'ètica i moral. D'això se'n diu plagi, o el què és el mateix, aprofitar-se del talent aliè, i sembla ser que a molts escriptors els ha succeït un fet així, però jo portaré aquest escrit a terreny personal.
Per començar he de dir, que a les xarxes socials estem exposats a qualsevol mena d'assetjament.
Fa cosa d'un mes, vaig veure que una senyora va escriure en el seu mur de Facebook un escrit meu, i no compartit, no, escrit com si ella en fos l'autora, li vaig deixar un amable comentari, sense acusar-la de res, li vaig dir que estava contenta de que el meu escrit li hagués agradat tant com per escriure'l al seu mur. Bé, no només no em va tornar contesta, sinó que va eliminar el meu comentari. Jo, amb la mosca al nas, li vaig deixar un segon comentari, això sí, no tant amablement. Llavors va eliminar l'escrit i en privat em va demanar disculpes, així que la cosa no va tenir més transcendència.
Ara bé, ahir, un senyor em fa fer el mateix, va escriure un poema meu al seu mur signat amb les seves inicials, atribuir-se'n l'autoria. El comentari que li vaig deixar va ser molt respectuós, aconsellant-li amablement que poses el nom de l'autor. Doncs em va bloquejar, tal qual, sense ni disculpes ni res. No és el plagi en si el que em va molestar, sinó la mala actitud d'aquest senyor en veure's enxampat. Jo, totalment indignada, vaig fer un escrit, sense desvetllar el seu nom, denunciant els fets, vaig tenir una pluja de comentaris de suport, ànims etc etc..., he de dir que la gent es va portar magníficament amb mi i els hi estic molt agraïda, molts d'ells em deien que digués el seu nom i finalment ho vaig fer, creient fermament que seria el més correcte i posant en sobreavís als demés escriptors perquè no correguessin el risc de ser plagiats com jo. Alguns d'ells em van referir que ja el tenien bloquejat i que era un plagiador habitual.
De sobte, en llegir i contestar els comentaris que la gent em deixava en la publicació-denúncia, un "senyor" sembla ser que amic seu, em va insultar públicament, jo li vaig demanar que què significava aquell comentari tant desagradable i no en vaig tenir resposta, després, en privat li vaig demanar explicacions i em va retreure que fes públic el nom del plagiador, fent-ne mofa i restant-li importància al fet de ser plagiada, i em va amenaçar de que el "susdit" es venjaria. És una injustícia i no en voldria fer un gra massa de tot plegat, però crec que sentir-se amenaçada ja passa de taca d'oli.