POESIA PELS ULLS

La tardor és temps d'espera...
Esperant que la seva brisa fresca ens eixugui la suor de l'estiu, que el seu paisatge canviï de color i ens regali poesia pels ulls, sentir la melodia de les fulles sota els nostres peus, esperant un brogit de noves textures, noves sensacions...

SENSACIONS

La tempesta va enfosquir el dia, ella caminava sota la pluja torrencial, sense l'aixopluc d'un praigua, es deixava amarar per aquell moment que li regalava un esclat d'olors i sensacions, on només hi cabia ella. Els llamps il.luminaven el camí i els espetecs dels trons interrumpien el so dels seus talons. Alçà la mirada un instant i va veure unes cortines que es bellugaven sota les mans d'uns ulls tafaners. Va somriure, i seguí caninant sota la pluja, anava xopa, però era feliç...

El CAPVESPRE DE LA VIDA

La vellesa era el capvespre de la seva vida, la recta final d'una vida evocada a la seva passió, les lletres, grans companyes de viatge, les que donaven llum al seu món vestit de poesia. Els anys li arrugaren la pell, però no pas l'ànima abrigada pels mots. Alguns dels seus records s'havien despenjat com fulles de tardor, d'altres seguien aferrats a les branques de la seva ment, ancorats al ressò de l'enyorança. 

REGAL INESPERAT...

Un dibuix preciós i ple de vida de

"M. Antònia Mora"
guarnint el meu poemet
senzillament genial i molt agraïda pel detall. 

SUORS DE PLAER

Només un foc desvetllat
reposant a la llar
i unes gotes de lluna
trencant la fosca
són testimoni

del deliri de la nit

de les carícies

que se'm calen sota pell

d'aquestes mans roents

buscant a les palpentes 

els recons més amagats 

del meu cos fet cendra
entre suors de plaer

DOLÇ PENSAMENT

Buscaré un dolç pensament perquè em surtin les paraules al full en blanc que em paralitza els dits, per obrir un camí entre les ombres quan no em deixin passar, per eixugar-me els ulls quan s'inundin de llàgrimes, per reviure moments del passat quan el present no em tiri gola avall, per trobar un somriure quan em busqui la tristor. Trobaré un dolç pensament que em doni aire quan em manquin les ganes de viure...

PARAULES SENSE ÀNIMA

Paraules que reflectien distància. Paraules que emmudien tots els moments viscuts. Paraules buides que van fer comprendre que el final estava arribant. Paraules fredes, ocultes sota un comiat. Paraules forçades, mancades de l'afecte i la passió d'antany. 
Aquelles paraules li entristien el cor, i no, no volia més paraules sense ànima...