Sóc un poema inacabat
una nota desafinada,
he pujat al gronxador de la vida
i deixo que em despentini,
espero que arribi el dia
que els meus somnis
deixin de ser somnis,
que les il.lusions
que alimenten
les ganes de viure
no defalleixin,
sempre intento enderrocar
els murs dels impossibles,
sóc una caixa d'emocions
i sobrevisc
en un món imperfecte,
sovint em perdo
a l'altre banda del mirall
per fugir de mi,
m'agradaria respirar sota l'aigua
i descobrir noves sensacions,
romandré al costat
dels qui em sàpiguen donar caliu, m'apartaré
dels qui em trenquin el cor
M'arriba l'aire del matí carregat d'aromes, els respiro i em desperten els sentits. Els meus ulls a poc a poc obren la porta a la vida i tanquen la dels somnis, s'acostumen al fil de llum d'un sol encara mig adormit que entra per la finestra sense trucar, travessa les cortines i projecta formes estranyes a la paret que em distreuen la son que encara duc aferrada al cos.
Sorolls al carrer, ocells cantant al nou dia, portes que s'obren i es tanquen, motors que es posen en marxa, la vida no s'atura, tot flueix....
Adicta als teus ulls, que em rescaten de la soledat, imagino tremolosa què és el que sents quan la teva mirada reposa en la meva. Suspirs compartits trencant el silenci, em desfaig entre els teus braços com glaç sota el sol roent.
T'endinses en el meu camí deixant petjada en mi. Amb els cossos units teixim plaers i ens arrosseguem sobre els llençols humits d'aquesta nit amb gust d'amor.
Els petits detalls s´han de cuidar, marquen la diferència...
M'agraden les persones detallistes, les que amb poca cosa et fan sentir especial, que amb un petit detall et demostren que els importes, i saben apreciar i agrair els detalls amb què tu els sorprens, tant important és fer-los com agrair-los.
M'agraden les persones que d'un petit instant en fan un gran moment, un somriure, una paraula dolça, una mirada...
M'agraden les persones que malgrat els seus problemes et saben donar el consol que busques, l'escalfor en un moment fred, que amb un "com estas?" ja et fan sentir millor.
M'agrada que em sorprenguin amb una cançó, m'agrada sorprendre amb un gest amable, bonic, sincer, sense esperar res a canvi.
Quan pesen més les decepcions que les alegries és hora d'apartar-se, deixar anar, no m'agrada que em facin patir, no m'agrada que un cop els he obert la porta del meu cor me'l trenquin en mil bocins. Hi ha gent que n'esperes molt perquè t'importen massa i t'acaben decebent, pel contrari hi ha aquells que et regalen una il.lusió inesperada. Un detall es fa perquè si, perquè es vol, perquè ve de gust, perquè surt del cor.
M'agraden les persones que són bones i no ho saben...
Amb un petit detall
pots fer una gran sorpresa
i omplir de felicitat
un cor ple de tristesa
A LES MEVES FILLES
Sou...
El color del meu somriure, la llum dels dies de foscor, la dolçor dels moments amargs, una caricia al dolor, una abraçada als ulls tristos,
amb els vostres petons m'eixugueu les llàgrimes quan s'escapen, em regaleu companyia en la soletat,
em guieu quan em perdo i ompliu tots els buits del meu cor.
Quan la inspiració trucava a la seva porta tot es feia invisible pels seus ulls, concentrada, sentint el silenci, només s'escoltava la melodia dels seus dits afilats ballant a les ordres dels pensaments, lliscant suaument però amb avidesa entre les tecles, com si els hi fes l'amor. Seguia de puntetes a la imaginació, sense fer soroll, descrivint nous mons, creant vides, afinant cada detall de la història, quelcom emocionant per ella.
Entre somnis desperts, i realitats adormides.
Els dies de pluja eren els seus aliats, la inspiració es feia sentir més forta, ella la agafava amb força sense deixar-la anar.
En cada paraula reflectia una emoció, un pensament en veu alta, tots els seus sentiments en forma de lletres...
Primavera de contrastos des del gris dels dies de pluja, als colors vius de les fulles que comencen a néixer.
El més de Març estrena l'estació de les flors, deixant encara
un rastre de frescor a les matinades.
L'Abril ens arriba amb perfum de llibres i roses que per Sant Jordi ens fan enamorar, la primavera és més viva que mai, alguna gota de pluja llisca per la finestra, el sol desperta les flors amb la seva escalfor, esclaten vestint de colors els dies.
I ja al Juny, vençuda per la calor, la primavera s'adorm deixant que l'estiu flueixi al seu capritx..
