DIVENDRES

Ens perdem tantes coses esperant el divendres, deixem enrera tants moments desitjant que arribi el divendres...
Vivim massa depressa sense valorar les coses bones que a la resta dels dies sen's dóna, ens obsessionem amb el cap de setmana, i si, són els dies que la majoria tenim lliures per fer el que ens vingui de gust, sense horaris ni presses, però no ens adonem que els demés dies també compten.

NEU A PRADES

Prades, un poble amb un encant especial, sobretot quan la neu el vesteix de blanc. Aquella fredor seca de l'hivern i la calor de l'estiu que suaument el cubreix.
Sóc de contrastos, dolç i salat, blanc i negre, fred i calor... Adoro l'estiu, estirada al llit de sorra que la platja m'ofereix, amb el sol roent i el mar amb la seva aigua salada resseguint-me la pell, però també m'apassiona la muntanya, especialment a l'hivern, enamorada de la neu emblanquinant el paisatge, sentir la seva gelor i la textura desfensa entre els dits. 
Així doncs, Prades ha quedat ben enfarinat i jo, no m'ho he volgut perdre...

"ANTIALGUNESPERSONES"

No sóc persona de fer-me amb tothom, guanyar-se la meva confiança no és tasca fàcil, potser sóc massa selectiva, o potser massa exigent, de fet l'experiència m'ha fet ser prudent, diguem que estic escarmentada de tantes garrotades que he rebut. No sóc perfecte, ni pretenc ser-ho, tinc infinitat de defectes, però miro de ser el més "correcte" possible amb la gent que m'envolta. De vegades puc semblar antipàtica, o antisocial, però us asseguro que res més lluny, la meva timidesa acompanyada de la vergonya i el sentit del ridícul massa afinat, un còctel fatal, es poden confondre amb antipatia.
Ara bé, hi ha persones que mai, sota cap concepte, arribaran a guanyar-se la meva amistat, i encara menys, la meva confiança.

Així que, com molt bé diu aquesta imatge, i per donar-li un toc d'humor, no em considero "antisocial", més aviat sóc "antialgunespersones"... 😂

IMATGES DEL MEU MÓN

Imatges del meu món, on la natura em regala el seu tresor més valuós, un festival de colors donant vida als paisatges, les olors embriagadores i l'elegància de les flors, la tranqui.litat bressolant els meus sentits, un petit regal que em faig cada dia, temps per estar amb mi a soles mentre escolto el xiuxiueig dels ocells acompanyant el silenci, la dansa de les fulles amb la brisa marcant el pas, núvols de cotó-fluig guarnint el cel, cadascú fent el seu paper sense fer-se ombra, i jo, amb el sol acariciant-me el rostre, tanco els ulls i respiro fons...

AMETLLERS

Els ametllers
esclaten en colors
les seves flors
obren els ulls
plens de vida
guarnint els camins
les petites flors
unes blanques
d'altres rosades
ballen al ritme del vent
i s'escampen
pintant el terra
de color blanc i rosat
el paisatge colorit
ens recorda
que la primavera
espera impacient
el seu torn
amagada a la cantonada

L'ESSÈNCIA DEL POEMA

Jo sóc 
la que et pensa
en obrir els ulls al matí
i al tancar-los a la nit
la que faig navegar
entre els meus dits 
poemes d'amor
amb espurnes al cor
sota la tènue llum
d'una lluna missatgera
que llegeix amb delit
arrapada a la pell
cada paraula que escric
Ella és 
la que et transmet
els meus sentiments
la que et fa saber 
del meu desig
Tu ets
el primer pensament
dels meus matins
l'últim anhel de la nit
i el que assaboreix
l'essència del meu poema

CANSADA

Cansada de les esperes, de trens que no porten en lloc, de portes tancades.
Cansada de dubtes, de nusos a la gola, d'insomnis, d'impossibles, de falses esperances, d'il.lusions trencades, mentides i conveniencies.
Cansada dels qui tiren la pedra i amaguen la mà, de mitges tintes, de mitges veritats i falses promeses.
Cansada de fer sempre el primer pas, del poc interès i les poques ganes, fingint poc temps fent-me'l perdre a mi.
Cansada de fantasmes i sopars de duro, d'egoisme i paraules buides, de somriures postissos i mirades de gel, d'enveges i gelosies.
Cansada d'acumular mals records, d'injustícies, decepcions i desenganys.
Cansada, molt cansada...