YO QUISIERA...

Yo quisiera encontrar 
ese brebaje
que me hiciera pequeña
y como si tal cosa
asomarme en tu corazón
para ver si alguno
de tus latidos
llama mi nombre.
Yo quisiera saber 
que te dicen tus sueños 
sobre mi
solo espero 
que no hablen mal de mi
a mis espaldas.
Yo quisiera ser un pájaro
que oculto 
en un rincón de tu ventana
alcanzara escuchar tu voz
entre sueños de algodón
susurrar mi nombre.
Y que sabré yo
de quin te quita el sueño
cual dueña de tus noches...

DEFECTES

Incapaç de lluitar contra dos defectes monstruosos que se'm mengen en vida, la rancúnia i l'orgull del dolent, del que juga brut i em cega, el que no em deix perdonar aquells qui, volent o sense voler, m'han ferit el cor, i jo m'aparto d'ells com si d'una bomba a punt d'esclatar és tractés, una batalla perduda. Defectes incurables fets ombres projectades per la meva pròpia llum, recargolant-se dins les entranyes; i jo segueixo aquí, sabent que la venjança no té cabuda en mi, esperant que s'obrin escletxes entre els núvols negres i em deixin veure la claror dels meus dies...

MOLLES DE PA

De vegades només necessito...
mirar les estrelles
escoltant el silenci
arraulida en la foscor,
una picada d'ullet
d'algú que combina amb mi
còmplices d'aquell instant,
que el cap i el cor
vagin a l'una,
i complir el desig
que tant em neguiteja,
o quelcom més senzill
com escoltar la mateixa cançó
una vegada i un altre,
sentir la carícia del mar
als meus peus descalços,
notar l'escalfor del sol a la cara
o la humitat de la pluja
segons el caprici del dia...
De vegades em sento
com si caminés
en contra direcció,
amb una fiblada a l'estómac
em miro al mirall i no m'hi veig,
em manca l'aire
aleshores
intento respirar fons
penso amb el cotó de sucre
el sento lliscar entre les dents
noto com la seva dolçor
se'm desfà a la boca
i em calma.
Saps?
Sempre deixo molles de pa pel camí
per trobar-me si em perdo...

INÈRCIA DEL PLAER

Em sobra espai
entre tu i jo
i poc a poc m'acosto
escurçant distància
desfent cada milimetre
i ara
arraulida al teu cos
em vesteixo de tu
te'n menges a petons
i jo
em deixo menjar
això és una guerra
sense treva ni regles
que només plegats
la podrem lliurar
amb les armes afilades
de caricies i besades
que ens deixaran sense alè
embriagats i arrossegats
per la inèrcia del plaer

EL PAPER

El paper
és memòria
i s'hi evoquen
els pensaments
absorbeix amb cura
els sentiments vessats
guardant la seva essència
gravant al cor dels qui llegeixen

ÉS NADAL

És temps de treure la pols a l'arbre de Nadal, d'obrir les caixes on els adorns Nadalencs dormen durant la resta de l'any. És hora d'espolsar les tristors i rebre les il.lusions amb els braços oberts, ara toca destapar els nostres desitjos, deixar respirar els somriures que ens fan brillar. És l'època dels nens, quan ens empapem de les seves rialles, ens il.luminen amb les seves mirades, és temps de llums amb música de fons, de família, és la cara bonica de la vida, és Nadal...

"Aquesta cançó em porta records d'un Nadal diferent, lluny de casa, però amb una escalfor especial..."

ÚLTIMA LLÀGRIMA

L'última llàgrima
amb un regust estrany
ell amb un buit
li va arrancar
un silenci
un comiat
paraules mai dites
dins al cor van cremant
buscarà una raó
per seguir respirant
esperant que l'oblit
arribi aviat
per seguir avançant