CANÇONS

Cançons que escoltes una vegada i un altre, que les escoltes i també les sents, que te les fas teves, que ja formen part del teu món...

DIFERENT

Es sentia tant poca cosa
tant diferent als altres
com una rosa
en mig d'un camp de gira-sols
com un ocell
en mig d'un cel estrellat
però
es preguntava
si en realitat
s'hi sentia ella diferent
o eren els que l'envoltaven
que l'hi feien sentir-se així?
Era feliç però diferent
diferent però feliç...

ESPERANT...

Esperant, esperant i esperant
va decidir tancar la porta
cansada de tant esperar-lo
ell va arribar
i la porta tancada es va trobar
llavors es va adonar
que no la havia d'haver fet esperar...

#microrelat

FINAL FELIÇ

Ni tan sols el silenci va ser capaç de callar aquell amor, ni la distància tenia el poder de separar-los, fins i tot el més cec
podia veure'l.
Ell, inventor de la seva història, va escriure un final feliç, ara ella, l'hi havia de fer viure...

#MINIRELAT

AMOR

L´amor no té cara i ulls, no es toca, no es veu, només se sent a la pell quan s´esborrona, al cor quan batega amb força, en la brillantor dels ulls, en el més profund del suspirs.

L´amor ens fa vulnerables, ens debilita, ens desarma, ens descalça i ens porta per un camí que tant pot ser de pedres puntxegudes, com de pètals de rosa recent caiguts.
L´amor són més que caricies, més que paraules, les paraules poden ser buides o les caricies falses, els fets són els que realment el demostren, l'amor està en els detalls del dia a dia que ens fa volar sense ales...

NITS

Nits que travessen el temps
sospirant desig
amb gemecs embogits
deambulant pels carrerons
dels cossos a foc viu
tocant el cel i l'infern
entre llençols rebregats
amb olor a plaer
brodats amb la pell
impregnada d'essència
i a la matinada
un somriure entre les cames

TU

Tu, ets la font dels meus desitjos amagats en un món que es desfà a les meves mans quan et sento.
Tu, ets l'ombra a les nits que em provoca un plor de buidor quan no hi ets, una abraçada que desapareix en obrir els ulls.
Tu, ets l'aigua que llisca entre els meus dits i no em calma la set.
Tu, ets la fina línia entre el bo i el dolent, fregant el cel i l'infern.
Tu, ets un sentiment desconegut en mig de la confusió, una bogeria en silenci.
Tu, ets la meva racció de xocolata negra, dolça i amarga a la vegada.
Tu, ets a l'altre banda del mirall, ets una il.lusió, un miratge, tu ets l'alegria i la tristesa.
I tan sols tu, ets la tempesta dins del meu sol...