LA POR

La por a no estar a l´alçada del que s´espera de mi em desespera, em rosega l´ànima i als meus ulls es reflecteixen les nits de desperts pensaments.
Però sé que en una d´aquestes nits d´ulls oberts, se m´encendrà una llum als meus pensaments a les fosques, i m´impedirà que caigui en un abisme d´incertesa mostrant-me el camí cap a les respostes fins ara mudes a les meves preguntes.
Les pors em faran més valenta, de cada error en treuré una lliçó i les caigudes em tornaran més atenta enfortint les debilitats que m´ha portat aquest monstre, la por.
Els meus dits, a les ordres dels meus pensaments desordenats, diran tot alló que el silenci amaga esperant que les meves paraules siguin llegides.

MINIRELAS I POEMETS

VINA AQUESTA NIT...
...el meu cos et busca
el desig brolla quan t´acostes
amb els ulls tancats
pots llegir el teu nom
a la meva pell

Quan les paraules sobren
els cossos es parlen
trencant el silenci
pell a pell

Em refugiaré entre els teus braços
les nits de tempesta
el teu caliu m´apaga les pors
i els teus llavis encenen el meu foc

Calmes el meu neguit
m´obres la gana
m´omples de ganes
m´inspires desig
vina aquesta nit
i inunda de petons
tots els meus racons

NO VULL SOMIAR-TE...
...vull tenir-te
ben desperta
gaudir-te
besar-te
deixaré el rastre
i l´escalfor del meu desig
a la teva pell

L´aire desprèn el teu perfum
quan em passes pel davant
se´m desperta el cos
m´enbriago de tu
et respiro
la teva essència
és part de mi

EL PAS DEL TEMPS...
...i el silenci
van apagar la flama
deixant el fum i l´escalfor
d´un record llunyà
que un dia va cremar a foc viu

PERSEGUINT ELS SEUS SOMNIS...
...amb les mans buides
el cor ple d´il.lusions
i somriures a les butxaques
va emprendre el llarg camí
deixant enrera tot el que tenia
sense oblidar mai
qui era
i d´on venia...

SOMIAR-TE...

M'atreveixo a somiar-te
quan els somnis 
em desperten els sentits
quan el son em busca 
i truca a la meva porta 
cubrint-me de pau

Et sento
em reconfortes
em tornes les ganes
pintes de colors
els meus racons en blanc

M'inspires desig
fas de mi
la teva ombra
sóc gel que es desfà
a les teves brases

Les meves pors
es tornen transparents
entre els teus braços
que m'omplen de calma

Tot el que vull és
tancar els ulls i...

Somiar-te

SENSE POR

Trenquem el silenci
amb les nostres veus
que els nostres crits
no callin mai

Il.luminem la forcor
amb la nostra llum
plantant cara a la ceguesa

Omplim els nostres buits
amb els desitjos i il.lusions
amb els somnis més reals

Deixem enrera el passat més dolorós
i fem front al que vindrà
amb el cap ben alt
sense por...

INSTANTS

Trobaré els meus instants, per fer-ne el que vulgui, com una nena somriuré a la vida, somiaré els desitjos, els compartiré amb qui intenti entendre'ls. Tastaré la felicitat i em quedaré amb el regust de la seva mel omplint-me de dolçor.
Viuré amb els ulls ben oberts per no perdre'm res, i assaborir-ne els detalls, tocaré el cim amb els dits, m'hi estaré una estona i respiraré amb satisfacció l'orgull d'haver-hi arribat.
Travesaré els murs dels impossibles, desfaré els nusos que em lliguen, donaré l'esquena al dolor, borraré les cares tristes i els hi dibuixaré el millor somriure sense deixar que es merceixi.
Em fondré entre els braços que sàpiguen donar-me el consol que busco.
M'embriagaré de les notes que em facin ballar al son de la melodia de la vida.

ET DESPERTEN

De vegades sents que la vida t'arrossega com quan camines entre la multitut, a cops, persones amb mirada fosca que et trepitjen i t'empenyen, tu, sense mirar enrera per por de xocar amb el que tens al davant, obstacles que s'interposen fen-te trontollar, sensació d'ofec, et falta l'aire, tens ganes de fugir, de córrer ben depressa per allunyar-te i alliberar-te, però el sol t'enlluerna, et cega i t'impedeix avançar.
Presonera dins la gola d'un malson, esclava al seu capritx. Cada vegada et sents més esgotada, però no vençuda, no, això mai, lluites, i de sobte...
et toquen i et desperten.

OLOR DE TARDOR

Pinzellades de pluja
pentinen els carrers
donant un color nou als dies
que s'apaguen aviat
escurçant la claror

L'aire xiuxiueja
embulla els arbres
els abraça
i els despulla al seu capritx

El fred ens acompanya
ens envolcalla
aferrant-se a la nostra pell
fent-nos estremir

Vestides de foscor les hores
ens avisen de la seva arribada
desprenent la seva fragància
olor intensa i humida
olor de Tardor